Black Out

Molt de temps sense escriure. Tampoc és que haja estat escalant massa, però si que he anat d'ací cap allà els darrers mesos. Després del nostre super viatge/somni, la motivació ha anat baixant, i el cos demanava una mena de descans (el costipat que vaig agafar a Innsbruck cada cop era pitjor, jeje), si bé tampoc he estat quet del tot.
El cap de setmana després de Navalosa, última parada del viatge, estiguerem Miguel Navarro, Mikel Vera i jo, amb Los Hermanos Aguas a Albarra, per realitzar una idea que Lu i Tito tenien en ment, una mini-serie de 20 capítols titulada Respect Albarracín.
Les setmanes següents van anar en progressiva disminució de l'activitat, vaig fer el curs d'equipadors a Benasc i de tornada al Cogul per veure uns amics i escalant ben poc reventat del curs. Uns dies a casa en plan relax i cap al I MASTER SERIES PSICOBLOC BBK BILBAO. Va ser un cap de setmana impressionant! I ara si, ja era hora de fer un descanset de veres (i curar-me el costipat que ja s'allargava massa!).
Una setmaneta seguida sense fer res, i mirar de començar a entrenar de nou i com toca, però tampoc va ser així.
Vaig estar escalant una mica amb Carlos i Eva al Bovedón.

Després vaig acompanyar Miguel & company a l a cata de gats que varen fer a Vents de Muntanya i Albarracín, escalant una mica i fent fotos.

El 10 de novembre vaig recollir als dos Flo's a l'aeroport de València. Vinguts des d'Austria, un és redactor de la revista Climax i l'altre s'encarrega de la web i els videos. Els havia d'acompanyar durant la seva estada amb la col·laboració de Boreal, per fer fotos, videos i més, i que s'allargava més d'una setmana, agafaven l'avió de tornada el 19.
Els cinc primers dies estiguerem escalant amb Bruno, escalant al Bovedón de Gandia, el Cabeçó d'Or, Crevillent (on també estigué Nacho Sánchez) i Sella. Uns dies prou intensos.
I finalment estiguerem a Chulilla, al sector d'enfront i al Balcón. Pedro i Nuria van treure temps per acompanyar-nos. Ells estan liats amb la reforma del Refu de Chulilla, i els està quedant molt guapo!
Molt bona gent estos austriacs!

Després de diexar-los a l'aeroport de bon matí, una estona a la uni per intentar editar una mica de video, recollir a Marina Cervelló a l'estació de tren i cap a Madrid a visitar a Pavi, qui havia organitzat al seu roco amb els del club una compe super guapa: HARDCORCÓN 2010!!!! On a més a més, entre la eliminatòria i la final varem fer una petita projecció amb un parell de videos i fotos del nostre viatge.
La compe va ser una passada, moltíssima gent un rollet molt bo entre tots. Veure a Nacho fort no em va sorprendre, és innat en ell. Però els xavals que hi havia allí també estaven inhumans! Tots fortíssims: el Beto, Arturo, Fon, Carlos, Pablo... i uns problemes dignes dels millors equipadors, creats per Miguel Aiyón i Manu López Ponce. Soparet i de festa cap al centre de Madrid (on vam estar pegant voltes i voltes...)

Diumenge, dinar molt agradable a casa Pavi, on els seus pares ens varen acollir, i a una concertet a la tabacalera. Quina festa més guapa!
Però ja tocava escalar, així que dilluns cap al Castillo de Bayuela. jo vaig descansar, encara estava fet pols de la compe, però Marina i Pavi van catar alguns del blocassos del sector Belmez, un dels darrers descobriments amb pepinacos impressionants!
Dimarts li tocava al sector punto suspensivo i el farallón a última hora. Luis Muñoz i Ignacio Mulero se'ns varen unir, motivació a topeeeee!!!!!! És un lloc amb un potencial impressionant al que segur que tornarem, i espere que prompte!
A la nit Pavi va marxar amb Luis I Ignacio que tornaven a Madrid DownTown, i Marina i jo cap a l'Escorial, on ens esperaven Ivanchu, Davilo, Rocío, Perfil... Hambuerguesa de quasi un kilo i a veure pelis fanàtiques made in Vanchu!
Dimecres a l'Esco van vindre Super Jorge Tost, Nacho i Rebe i més gent. I ens varem quedar al Montruo vinga el pegue, i després, per a acabar, a la Megapuerta, on Nacho i jo varem caure en el mantle... destroy total!

Dijous, amb la calma, ja cap a Castelló.
Divendres, després del fisio, que em va col·locar l'esquena una mica al lloc (tenia els muscle, buff!) vaig recollir a Nacher i Miguel i ferem cap Albarra, ja que el dissabte es cel·lebrava la reunió per a constituïr la E.S.A.
Va ser un cap de setmana molt fred i no vaig ni escalar, però el que importava era la reunió.

La setmana següent era el pont de de desembre, així que em vaig tancar a casa per editar alguns videos, ja que Catx ens havia convidat a l'aniversari de La Factoria de Bous, i varem fer una altra projecció, aquesta vegada amb més vídeos. I aquesta vegada anavem a la furgo Miguel, Pavi i jo. Així que dijous sopar social i videos fanàtics. Al dia següent, visita guiada per Gargola i Montana. Una passada por veure les dues factories. I a la tarda Miguel i Oriol encara varen aprofitar els darrers alés del sol corrent pels blocs de Sant Joan de Vilatorrada. Tant bona és aquesta zoneta que dissabte repetirem. La roca és una mica especial, però varem gaudir d'un fred polar i compartirem matalàs amb molts bous motivats!

Però va vindre el mal temps i varem fer temps tot el diumenge.
També Bibiana se'ns va unir al trip. La idea era anar a Targassonne, però el temps ens va fer cambiar de destí: el Cogul era la salvació. Allí passarem la resta del pont, encara que quasi tots van emigrar a Margalef. JO per la meua part, cansat i desmotivat, dimarts i dimecres em vaig estirar al crashpad, i Pavi pel mateix camí. Però super Miguel anava carregat de motivació i no va parar de donar-li pegues a tot, a tot jejeje

Ja cap a casa i més relax. Entretant, Bruno, Marina i jo anarem a Saragossa a veure la col·lecció nova de TrangoWorld. Un munt de prendes i totes guapíssimes, a veure quan surten :-)

I ja arribant a Nadal, veient que la forma ja ha caigut (en picat) i taocat fons. Era hora de començar a entrenar. Ara si! Quatre dies em va durar. Els dos primers ni tan sols vaig acabar les sissions, i em feia mal fins i tot parpadejar. Però la tercera sessió dura ja em notava millor, ja acavaba l'entrenament. El que passa és que arriben els Nadals, i clar, passa el que passa... dinaret, soparet, i la gossera em va guanyar de nou. La única eixida va ser amb Toni i Anna cap a Cornudella de Montsant per sopar amb la gent de Gárgola. Dos dies varem estar, el primer escalant fàcil, engegant la mmikinaria one more time. El segón, mal temps, sobretot si és per rodar de tranki. Impressionant l'Oriol, Catx i Alex que, malgrat el temporal, a escalar anaren. I nosaltres cap a casa.

Total, que m'he passat els nadals més trankis en molts molts anys. Relax i familia, que era el que realment m'abellia aquests dies.
Ara ja toca ficar-se en serio i recuperar hores d'entrenament i escaladest!!!!!!
Bon Any a tots!!!!!!!!