dilluns, 18 d’octubre de 2010

No More Caws Lookinf For Tomacos

Després d'un parell de setmanes d'haver despertat, em propose escriure. El fet que s'haja acabat, ens ficava una mica nostàlgics. Gaire bé dos mesets escalant, només escalant. Magic Wood, Silvretta, Maltatal, Zillertal, Tesssin... I ens han faltat dies. Després d'un viatge així, en vols més. Malgrat, varem decidir tancar el trip amb la mítica Navalameca. Aquest va ser un esdeveniment perfecte per a la cloenda. Ens varem reunir amb molts amics fent el que més ens agrada, i el més important, ens va omplir el cor de noves il·lusions, nous projectes i nous viatges. Açò va enmascarar una mica i durant uns dies el fet que el viatge havia arribat a la fi. Però no. El viatge no ha fet més que començar. Podem dir que hem fet una parada a boxes, no sé per quant de temps, però el viatge no s'ha acabat.Aquests dies a casa, a banda de medecines i antibiòtics per combatre el mega costipat que va començar la darrera setmana, a Innsbruck, i que es va totalitzar a Navalosa (no sé per què, jeje), tot em recorda a aquell viatge d'aquell estiu de 2010. Per la nit em costa dormir i em desperte buscant les parets de la Furgo; una mala noticia a la web em tranporta al McDonalds de Chur, amb el Pavi; desperte i ja no hi ha vaques llepant la porta i observant mentre pasten al temps que desdijune; evidenment no escalem tant, però no ho deixem de costat, mai!
Vaig al volant per una carretera rodejada de tarongers, i una cançó al track em transporta a un port de muntanya perdut per Suïssa o Àustria. Se'm fiquen els pels de punta, la carn de gallina, i comence a fer càlculs, contant els dies que falten per a la propera visita... I parle amb els journey mates i els passa el mateix...I és que després d'un viatge així, en vols més. No puc para, vull escalar més i més, probar antics projectes, trobar noves línies, i visitar aquelles zones tan aprop però que encara no he visitat. També vull entrenar so I can take it to the next level, ací i allà...El que passa és que mentre el cor demana més, el cos em demana un descans, si be no una parada total, si una baixada de ritme, per a poder tornar a començar. Però aband d'això, hi ha una cita que no em puc perdre el 23 d'Octubre, a Bilbao, el I. Master SeriesPsicobloc BBK, on l'espectacle i la diversió estaràn assegurats!
Mentrestant, organitzar la propera temporada, que per a mi començarà en breu :-) I clar, intentar actualitzar açò més a sovint i anar preparant la petita peli que hem anat rodant i l'edició de la qual ara tinc between hands...
La conclusió, en base al flow que sonava a l'hotel, I wanna ROCK RIGHT NOW!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2 comentaris:

  1. Más o menos lo he entendido jajaja,WE WANNA ROCK RIGHT NOW!!

    ResponElimina
  2. That's the key: ROCK RIGHT NOW!!!!! Pronto volveremos looking 4 tomacos!

    ResponElimina