Des de fa ja unes quantes setmanetes una molèstia a un dit ha anat matant la meua motivació amb tot el que comporta. Però una trucada el dijous va suposar un punt d'inflexió. Miguel em va proposar una alternativa molt suculenta: blocada nocturna divendres a la nit a Maldà, Lleida. Al principi jo estava una mica apàtic, sense ganetes de fer massa kilòmetres, però dos minuts Mikelet em va convencer, així que el divendres a les 17:00 h vaig passar a per ell, compra, benzina, i carretera ( la manta no ens va fer falta).
Es presentava un cap de setmana per davant i només teniem clar el divendres per la nit, la resta, improvisació. A més a més, no sabiem ben bé que passaria al Dau de Maldà, així que tampoc podiem fer plans per dissabte, la nit podria ser molt llarga. Malgrat, varem telefonar l'Agus per informar-nos sobre la compe de Terrassa, i com les eliminatòries eren de 10:00 a 16:00h li varem dir que aniriem, això sí, no més promte de les 12:30h.
Es presentava un cap de setmana per davant i només teniem clar el divendres per la nit, la resta, improvisació. A més a més, no sabiem ben bé que passaria al Dau de Maldà, així que tampoc podiem fer plans per dissabte, la nit podria ser molt llarga. Malgrat, varem telefonar l'Agus per informar-nos sobre la compe de Terrassa, i com les eliminatòries eren de 10:00 a 16:00h li varem dir que aniriem, això sí, no més promte de les 12:30h.
Entre telefonades (al Cueca i Germán, més les equivocacions amb els números canviats, jeje), música i moooltes tonteries dites varem arribar a Maldà vora les 22:00h. Inscripcions: d'on sou? de Nules i de Gandia. I veniu expressament per la blokada nocturna????????? Si...
Total que comencem a escalar al dau, o hi havia prou gent tots pujant i baixant aquesta pedra que està dalt d'una petita muntanyeta i que s'havia vestit amb uns focos per a l'ocasió. 
Al cap d'una estona escalant, aquesta prova es va acabar i varem parar per fer un break per pergar un mosset a les coques que l'oganització havia preparat acompanyades de birreta refrescant fresh for the body fresh for the mind... i en no res estavem fent cua per probar la trave del Submarí,
on la pell ja començava a fer pupa, i per acabar, tots a llançar com a bojos! Aquí Miguel va fer la primera d'un bot-jecte que tenia pendent el Germán.Entre que aparcabem be la furgo i preparabem els llits, se'ns varen fer més de les 5 de la matinada. Caiguerem plegats. Encaracom la compe de Terrassa tenia unes eliminatòries que s'acabaven tard i ens donaven una mica de marge per no haver de matinar...
Però el sol es va aixecar amb força fent de la furgo un fornet. Encara varem aguantar una estoneta obrint portes i finestres, però les mosques estaven molt pesades, aixì que, desdijuni + cafenet i carretera que ja eren les 12 i pico.Total que arribem a la compe cap a les 13:30, just abans ens havia telefonat Agus pensant-se que ja no vindriem, però ja estavem ahi...
Salutacions a tot, inscripcions i a blocar! Les eliminatories constaven de 40 blocs per a totes les categories més els dels llançaments, a nosaltres ens puntuaven a partir del 20 cap amunt. La calor ja apretava molt i ja quedava poca gent a la palestra.
Un rere l'altre anavem probant els blocs i al final se'ns va quedar pendent algún. Amb els dits encessos ens varem fer una insalata i ens varem refugiar del sol amb la companyia del Joume i Albert fins l'hora de competir a les finals, primer juvenils, noies, promoció i nosaltres.
Quatre blocs eren els proposats, tots molt bons i variats. Erem crec que set finalistes i teniem tres intents per bloc i un total de 30 minuts per fer els boulders. La cosa va estar ale ale fins el final. Jo en vaig fer tres a flash, cada cop més fatigat, i el quart se'm va resistir, em va buidar i al manle vaig pringar, els altres dos pegues no vaig poder fer res més, estava mortet. Però Miguel si que el va fer, Albarra style like he knows, completant tots quatre. Es va proclamar vencedor del III Open de Bloc de Terrassa organitzat pel Club d'Escalada Sant Llorenç del Munt. En tercer lloc Carlos, fortísim també que va lluitar pel triomf com un animal, igual que la resta que varem participar.
Seguidament la compe de llançaments. Jo mort i desfondat com estava no ho tenia clar, però Miquel em va motivar one more time.
Ahi estavem, botant a la part inferior del roco de corda, non-stop, cada cop els bots eren més difícils, i al final varem quedar Miguel i jo, però la següent presa de recepció estava molt lluny i no era el dia, però es pot fer fijo! Axí que baixant una mica el llistó començarem una altra roda, primer MIguel i després jo. El bot no era tan díficil, el que passa es que no ficabem el peu esquerra, i quan el varem veure agafarem el top. Com vaig ser jo el primer en veure el peu vaig guanyar, però tots sabem que ell és el master a aquest terreny, i a tants altres ...Ja no més quedava la modalitat de velocitat. Dues línies iguals al panell més desplomat amb una campaneta a dalt.
Les rondes es feien per duels. Va estar molt ajustat, l'Albert va estar a un microsegón de procalmar-se vencedor, però jo vaig tindre una mica més de sort i vaig fer ring abans.Ara sí, ja tocaba relax. Entrega de premis birreta en mà, i meló a l'altra. A més a més hi va haver un mun de material que es va sortejar entre tots els participants, amb un crashpad com a protagonista del sorteig.
En teoria, la idea era escalar una mica amb corda diumenge. Però que va, estavem reventadíssims! I sabiem que al dia següent ho estariem més. I com era festa major a Terrassa, doncs despres de dutxar-nos i sopar varem fer un tomb per les rambles on hi havia molta jovenalla entorn als diferents escenaris. Però tampoc vam aguantar massa. El cos ja faia estona que havia dit prou.
La odisea va començar a l'hora de buscar lloc per sobar. Després de molta, però que molta estona pegant voltes varem aparcar sota un arbre d'un descampat d'una urbanització, amb la mala sort que el sol va ixir pel costat i ens va recalfar de mala manera. Amb tota la calma del mon, vam arreplegar i carretera avall, cap a casa, a l'espera de properes i noves aventures.Agraïr l'amabilitat amb que ens varen brindar les organitzacions de la Blokada Nocturna i l'Open de Terrassa, tot el curro que s'han pegat i el bon rollo que transmetien! I com no a Mikelet per motivar-me i treure'm de casa a la recerca d'antigues i noves sensacions!
Per completar la info sobre la nostra aventura, ací teniu el link al blog de Miguel, on segur que trobeu nous matissos pel que fa a aquest cap de 7mana:
http://blokamundos.blogspot.com/2010/07/un-finde-encadenado-vista.html
