Black Out

Molt de temps sense escriure. Tampoc és que haja estat escalant massa, però si que he anat d'ací cap allà els darrers mesos. Després del nostre super viatge/somni, la motivació ha anat baixant, i el cos demanava una mena de descans (el costipat que vaig agafar a Innsbruck cada cop era pitjor, jeje), si bé tampoc he estat quet del tot.
El cap de setmana després de Navalosa, última parada del viatge, estiguerem Miguel Navarro, Mikel Vera i jo, amb Los Hermanos Aguas a Albarra, per realitzar una idea que Lu i Tito tenien en ment, una mini-serie de 20 capítols titulada Respect Albarracín.
Les setmanes següents van anar en progressiva disminució de l'activitat, vaig fer el curs d'equipadors a Benasc i de tornada al Cogul per veure uns amics i escalant ben poc reventat del curs. Uns dies a casa en plan relax i cap al I MASTER SERIES PSICOBLOC BBK BILBAO. Va ser un cap de setmana impressionant! I ara si, ja era hora de fer un descanset de veres (i curar-me el costipat que ja s'allargava massa!).
Una setmaneta seguida sense fer res, i mirar de començar a entrenar de nou i com toca, però tampoc va ser així.
Vaig estar escalant una mica amb Carlos i Eva al Bovedón.

Després vaig acompanyar Miguel & company a l a cata de gats que varen fer a Vents de Muntanya i Albarracín, escalant una mica i fent fotos.

El 10 de novembre vaig recollir als dos Flo's a l'aeroport de València. Vinguts des d'Austria, un és redactor de la revista Climax i l'altre s'encarrega de la web i els videos. Els havia d'acompanyar durant la seva estada amb la col·laboració de Boreal, per fer fotos, videos i més, i que s'allargava més d'una setmana, agafaven l'avió de tornada el 19.
Els cinc primers dies estiguerem escalant amb Bruno, escalant al Bovedón de Gandia, el Cabeçó d'Or, Crevillent (on també estigué Nacho Sánchez) i Sella. Uns dies prou intensos.
I finalment estiguerem a Chulilla, al sector d'enfront i al Balcón. Pedro i Nuria van treure temps per acompanyar-nos. Ells estan liats amb la reforma del Refu de Chulilla, i els està quedant molt guapo!
Molt bona gent estos austriacs!

Després de diexar-los a l'aeroport de bon matí, una estona a la uni per intentar editar una mica de video, recollir a Marina Cervelló a l'estació de tren i cap a Madrid a visitar a Pavi, qui havia organitzat al seu roco amb els del club una compe super guapa: HARDCORCÓN 2010!!!! On a més a més, entre la eliminatòria i la final varem fer una petita projecció amb un parell de videos i fotos del nostre viatge.
La compe va ser una passada, moltíssima gent un rollet molt bo entre tots. Veure a Nacho fort no em va sorprendre, és innat en ell. Però els xavals que hi havia allí també estaven inhumans! Tots fortíssims: el Beto, Arturo, Fon, Carlos, Pablo... i uns problemes dignes dels millors equipadors, creats per Miguel Aiyón i Manu López Ponce. Soparet i de festa cap al centre de Madrid (on vam estar pegant voltes i voltes...)

Diumenge, dinar molt agradable a casa Pavi, on els seus pares ens varen acollir, i a una concertet a la tabacalera. Quina festa més guapa!
Però ja tocava escalar, així que dilluns cap al Castillo de Bayuela. jo vaig descansar, encara estava fet pols de la compe, però Marina i Pavi van catar alguns del blocassos del sector Belmez, un dels darrers descobriments amb pepinacos impressionants!
Dimarts li tocava al sector punto suspensivo i el farallón a última hora. Luis Muñoz i Ignacio Mulero se'ns varen unir, motivació a topeeeee!!!!!! És un lloc amb un potencial impressionant al que segur que tornarem, i espere que prompte!
A la nit Pavi va marxar amb Luis I Ignacio que tornaven a Madrid DownTown, i Marina i jo cap a l'Escorial, on ens esperaven Ivanchu, Davilo, Rocío, Perfil... Hambuerguesa de quasi un kilo i a veure pelis fanàtiques made in Vanchu!
Dimecres a l'Esco van vindre Super Jorge Tost, Nacho i Rebe i més gent. I ens varem quedar al Montruo vinga el pegue, i després, per a acabar, a la Megapuerta, on Nacho i jo varem caure en el mantle... destroy total!

Dijous, amb la calma, ja cap a Castelló.
Divendres, després del fisio, que em va col·locar l'esquena una mica al lloc (tenia els muscle, buff!) vaig recollir a Nacher i Miguel i ferem cap Albarra, ja que el dissabte es cel·lebrava la reunió per a constituïr la E.S.A.
Va ser un cap de setmana molt fred i no vaig ni escalar, però el que importava era la reunió.

La setmana següent era el pont de de desembre, així que em vaig tancar a casa per editar alguns videos, ja que Catx ens havia convidat a l'aniversari de La Factoria de Bous, i varem fer una altra projecció, aquesta vegada amb més vídeos. I aquesta vegada anavem a la furgo Miguel, Pavi i jo. Així que dijous sopar social i videos fanàtics. Al dia següent, visita guiada per Gargola i Montana. Una passada por veure les dues factories. I a la tarda Miguel i Oriol encara varen aprofitar els darrers alés del sol corrent pels blocs de Sant Joan de Vilatorrada. Tant bona és aquesta zoneta que dissabte repetirem. La roca és una mica especial, però varem gaudir d'un fred polar i compartirem matalàs amb molts bous motivats!

Però va vindre el mal temps i varem fer temps tot el diumenge.
També Bibiana se'ns va unir al trip. La idea era anar a Targassonne, però el temps ens va fer cambiar de destí: el Cogul era la salvació. Allí passarem la resta del pont, encara que quasi tots van emigrar a Margalef. JO per la meua part, cansat i desmotivat, dimarts i dimecres em vaig estirar al crashpad, i Pavi pel mateix camí. Però super Miguel anava carregat de motivació i no va parar de donar-li pegues a tot, a tot jejeje

Ja cap a casa i més relax. Entretant, Bruno, Marina i jo anarem a Saragossa a veure la col·lecció nova de TrangoWorld. Un munt de prendes i totes guapíssimes, a veure quan surten :-)

I ja arribant a Nadal, veient que la forma ja ha caigut (en picat) i taocat fons. Era hora de començar a entrenar. Ara si! Quatre dies em va durar. Els dos primers ni tan sols vaig acabar les sissions, i em feia mal fins i tot parpadejar. Però la tercera sessió dura ja em notava millor, ja acavaba l'entrenament. El que passa és que arriben els Nadals, i clar, passa el que passa... dinaret, soparet, i la gossera em va guanyar de nou. La única eixida va ser amb Toni i Anna cap a Cornudella de Montsant per sopar amb la gent de Gárgola. Dos dies varem estar, el primer escalant fàcil, engegant la mmikinaria one more time. El segón, mal temps, sobretot si és per rodar de tranki. Impressionant l'Oriol, Catx i Alex que, malgrat el temporal, a escalar anaren. I nosaltres cap a casa.

Total, que m'he passat els nadals més trankis en molts molts anys. Relax i familia, que era el que realment m'abellia aquests dies.
Ara ja toca ficar-se en serio i recuperar hores d'entrenament i escaladest!!!!!!
Bon Any a tots!!!!!!!!

No More Caws Lookinf For Tomacos

Després d'un parell de setmanes d'haver despertat, em propose escriure. El fet que s'haja acabat, ens ficava una mica nostàlgics. Gaire bé dos mesets escalant, només escalant. Magic Wood, Silvretta, Maltatal, Zillertal, Tesssin... I ens han faltat dies. Després d'un viatge així, en vols més. Malgrat, varem decidir tancar el trip amb la mítica Navalameca. Aquest va ser un esdeveniment perfecte per a la cloenda. Ens varem reunir amb molts amics fent el que més ens agrada, i el més important, ens va omplir el cor de noves il·lusions, nous projectes i nous viatges. Açò va enmascarar una mica i durant uns dies el fet que el viatge havia arribat a la fi. Però no. El viatge no ha fet més que començar. Podem dir que hem fet una parada a boxes, no sé per quant de temps, però el viatge no s'ha acabat.Aquests dies a casa, a banda de medecines i antibiòtics per combatre el mega costipat que va començar la darrera setmana, a Innsbruck, i que es va totalitzar a Navalosa (no sé per què, jeje), tot em recorda a aquell viatge d'aquell estiu de 2010. Per la nit em costa dormir i em desperte buscant les parets de la Furgo; una mala noticia a la web em tranporta al McDonalds de Chur, amb el Pavi; desperte i ja no hi ha vaques llepant la porta i observant mentre pasten al temps que desdijune; evidenment no escalem tant, però no ho deixem de costat, mai!
Vaig al volant per una carretera rodejada de tarongers, i una cançó al track em transporta a un port de muntanya perdut per Suïssa o Àustria. Se'm fiquen els pels de punta, la carn de gallina, i comence a fer càlculs, contant els dies que falten per a la propera visita... I parle amb els journey mates i els passa el mateix...I és que després d'un viatge així, en vols més. No puc para, vull escalar més i més, probar antics projectes, trobar noves línies, i visitar aquelles zones tan aprop però que encara no he visitat. També vull entrenar so I can take it to the next level, ací i allà...El que passa és que mentre el cor demana més, el cos em demana un descans, si be no una parada total, si una baixada de ritme, per a poder tornar a començar. Però aband d'això, hi ha una cita que no em puc perdre el 23 d'Octubre, a Bilbao, el I. Master SeriesPsicobloc BBK, on l'espectacle i la diversió estaràn assegurats!
Mentrestant, organitzar la propera temporada, que per a mi començarà en breu :-) I clar, intentar actualitzar açò més a sovint i anar preparant la petita peli que hem anat rodant i l'edició de la qual ara tinc between hands...
La conclusió, en base al flow que sonava a l'hotel, I wanna ROCK RIGHT NOW!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Motivació Improvitzada, Improvització Motivada

Des de fa ja unes quantes setmanetes una molèstia a un dit ha anat matant la meua motivació amb tot el que comporta. Però una trucada el dijous va suposar un punt d'inflexió. Miguel em va proposar una alternativa molt suculenta: blocada nocturna divendres a la nit a Maldà, Lleida. Al principi jo estava una mica apàtic, sense ganetes de fer massa kilòmetres, però dos minuts Mikelet em va convencer, així que el divendres a les 17:00 h vaig passar a per ell, compra, benzina, i carretera ( la manta no ens va fer falta).Es presentava un cap de setmana per davant i només teniem clar el divendres per la nit, la resta, improvisació. A més a més, no sabiem ben bé que passaria al Dau de Maldà, així que tampoc podiem fer plans per dissabte, la nit podria ser molt llarga. Malgrat, varem telefonar l'Agus per informar-nos sobre la compe de Terrassa, i com les eliminatòries eren de 10:00 a 16:00h li varem dir que aniriem, això sí, no més promte de les 12:30h.

Entre telefonades (al Cueca i Germán, més les equivocacions amb els números canviats, jeje), música i moooltes tonteries dites varem arribar a Maldà vora les 22:00h. Inscripcions: d'on sou? de Nules i de Gandia. I veniu expressament per la blokada nocturna????????? Si...Total que comencem a escalar al dau, o hi havia prou gent tots pujant i baixant aquesta pedra que està dalt d'una petita muntanyeta i que s'havia vestit amb uns focos per a l'ocasió. Al cap d'una estona escalant, aquesta prova es va acabar i varem parar per fer un break per pergar un mosset a les coques que l'oganització havia preparat acompanyades de birreta refrescant fresh for the body fresh for the mind... i en no res estavem fent cua per probar la trave del Submarí, on la pell ja començava a fer pupa, i per acabar, tots a llançar com a bojos! Aquí Miguel va fer la primera d'un bot-jecte que tenia pendent el Germán.

Per finalitzar la betllada ens varem quedar amb la penyeta de l'organització fent rogle i contant acudits, encara que jo em vaig tallar una mica ;-)
Entre que aparcabem be la furgo i preparabem els llits, se'ns varen fer més de les 5 de la matinada. Caiguerem plegats. Encaracom la compe de Terrassa tenia unes eliminatòries que s'acabaven tard i ens donaven una mica de marge per no haver de matinar...Però el sol es va aixecar amb força fent de la furgo un fornet. Encara varem aguantar una estoneta obrint portes i finestres, però les mosques estaven molt pesades, aixì que, desdijuni + cafenet i carretera que ja eren les 12 i pico.
Total que arribem a la compe cap a les 13:30, just abans ens havia telefonat Agus pensant-se que ja no vindriem, però ja estavem ahi...Salutacions a tot, inscripcions i a blocar! Les eliminatories constaven de 40 blocs per a totes les categories més els dels llançaments, a nosaltres ens puntuaven a partir del 20 cap amunt. La calor ja apretava molt i ja quedava poca gent a la palestra. Un rere l'altre anavem probant els blocs i al final se'ns va quedar pendent algún. Amb els dits encessos ens varem fer una insalata i ens varem refugiar del sol amb la companyia del Joume i Albert fins l'hora de competir a les finals, primer juvenils, noies, promoció i nosaltres.
Quatre blocs eren els proposats, tots molt bons i variats. Erem crec que set finalistes i teniem tres intents per bloc i un total de 30 minuts per fer els boulders. La cosa va estar ale ale fins el final. Jo en vaig fer tres a flash, cada cop més fatigat, i el quart se'm va resistir, em va buidar i al manle vaig pringar, els altres dos pegues no vaig poder fer res més, estava mortet. Però Miguel si que el va fer, Albarra style like he knows, completant tots quatre. Es va proclamar vencedor del III Open de Bloc de Terrassa organitzat pel Club d'Escalada Sant Llorenç del Munt. En tercer lloc Carlos, fortísim també que va lluitar pel triomf com un animal, igual que la resta que varem participar.
Seguidament la compe de llançaments. Jo mort i desfondat com estava no ho tenia clar, però Miquel em va motivar one more time.Ahi estavem, botant a la part inferior del roco de corda, non-stop, cada cop els bots eren més difícils, i al final varem quedar Miguel i jo, però la següent presa de recepció estava molt lluny i no era el dia, però es pot fer fijo! Axí que baixant una mica el llistó començarem una altra roda, primer MIguel i després jo. El bot no era tan díficil, el que passa es que no ficabem el peu esquerra, i quan el varem veure agafarem el top. Com vaig ser jo el primer en veure el peu vaig guanyar, però tots sabem que ell és el master a aquest terreny, i a tants altres ...
Ja no més quedava la modalitat de velocitat. Dues línies iguals al panell més desplomat amb una campaneta a dalt.Les rondes es feien per duels. Va estar molt ajustat, l'Albert va estar a un microsegón de procalmar-se vencedor, però jo vaig tindre una mica més de sort i vaig fer ring abans.
Ara sí, ja tocaba relax. Entrega de premis birreta en mà, i meló a l'altra. A més a més hi va haver un mun de material que es va sortejar entre tots els participants, amb un crashpad com a protagonista del sorteig.
En teoria, la idea era escalar una mica amb corda diumenge. Però que va, estavem reventadíssims! I sabiem que al dia següent ho estariem més. I com era festa major a Terrassa, doncs despres de dutxar-nos i sopar varem fer un tomb per les rambles on hi havia molta jovenalla entorn als diferents escenaris. Però tampoc vam aguantar massa. El cos ja faia estona que havia dit prou.La odisea va començar a l'hora de buscar lloc per sobar. Després de molta, però que molta estona pegant voltes varem aparcar sota un arbre d'un descampat d'una urbanització, amb la mala sort que el sol va ixir pel costat i ens va recalfar de mala manera. Amb tota la calma del mon, vam arreplegar i carretera avall, cap a casa, a l'espera de properes i noves aventures.
Agraïr l'amabilitat amb que ens varen brindar les organitzacions de la Blokada Nocturna i l'Open de Terrassa, tot el curro que s'han pegat i el bon rollo que transmetien! I com no a Mikelet per motivar-me i treure'm de casa a la recerca d'antigues i noves sensacions!

Per completar la info sobre la nostra aventura, ací teniu el link al blog de Miguel, on segur que trobeu nous matissos pel que fa a aquest cap de 7mana:
http://blokamundos.blogspot.com/2010/07/un-finde-encadenado-vista.html