Cercles

2012 fou un bon any, i el vaig tancar amb molta motivació, però també amb una molèstia a un dit. Després d'un parell de setmanes de descans vaig empendre aquesta temporada amb més motivació encara, però també amb la molèstia al dit, que malgrat haver millorat, encara era present. Així que vaig decidir entrenar sense forçar els dits i fer un seguiment de fisioteràpia. Pensava que es tractava d'un mal passatger que es dissiparia amb tractament muscular i entrenament progressiu.
 

Però el dolor persistia, tot i que no estava agafant regletes ni preses lesives i vaig decidir parar de nou, unes setmanes més. De nou el dit va millorar, però no totalment i quan vaig tornar el dit es va resentir de nou i no era capaç d'enllaçar dos dies seguits escalant. De nou vaig haver de frenar en sec, i fou quan vaig decidir que havia de curar-me totalment abans de pensar en les competicions internacionals. El fet de voler anar a Millau em feia començar més fort del que el dit demanava, i pensar en anar en una mínima condició a aquesta compe també em creava una pressió afegida ja que el dit no em deixava avançar. La temporada és llarga i ja vindràn més competicions, i si m'hagués trencat del tot a la primera (veient els blocs, vaig fer bé en decidir no anar-hi), la temporada acabaria fins i tot abans de començar.

Ara torne a penjar-me, amb l'objectiu principal de rehabilitar les funcions totals del dit i millorar la forma física per poder tornar-ho a donar tot des d'un principi, tant prompte la lesió haja desaparegut.
 

Ara, una de les coses mes difícils serà escalar fácil ;-)
 

Torna la motivació i l'horitzó sembla quelcom una mica més nítitd.