Doncs si, pareix que el flow va creixent a mesura que avança la temporada i s’apropa l’inminent viatget estiuenc fugind de la xafogor i a la recerca de pedres per les que pujar, i rematar els deures inacabats.
Però va ser fa unes tres setmanes on em vaig adonar. Era dijous i jo havia arribat a la ciutat comtal per afrontar la Copa del Mon a Barcelona. També Pavi hi era a la ciutat, per altres motius, que ens varen duur a una petita sala del carrer Robadors, on poguerem presenciar un assaig del “Kase O Jazz Magnetizm”. Al temps que seguiem tímidamente amb un peu aquells ritmes divergents la motivació anava creixent per moments. No és la tìpica música que hom reconeixeria com a “exitant”, però aquell momento ho era, de sobte haviem tornat amb la imaginació a aquells Prats verdets d’Àustria…
Dos dies després ens trovarme ja a la Foixarda per participar a la Copa del Mon de Bloc. Malgrat no vaig passar a semis, aquesta vegada ho vaig fer millor que les anteriors, quedant 29 a la tabla i puntuant per primer cop. Positiu, encara que cal treballar més i millor i continuar fent les coses com cal, dia a dia… mostra d’això: Nacho Sánchez, qui va firmar una actuació impecable a les eliminatòries, encara que no va poder passar de semis. És un bou!!!!!!
I amb ell vaig estar una setmana després a Sheffield, on vaig repetir 29é. Tot i que em vaig trobar escalant més solt que la setmana anterior, aquest va ser el resultat, però temps al temps…
Ara, pensant amb el Campionat del Mon d’Arco, que començarà divendres. Jo ja soc on the Road, concretamente a Barna de parada tècnica. Una mica d’entrenament al Free Bloc, i carretera i manta que epere que faça fresqueta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada