Back in business!

Acabats els examens i adaptat de nou al clima mediterrani al mateix temps que em reconciliava amb la resina al lokal, no podia deixar de pensar amb les pedres de Magic i Albarracin.

I és que ja hi havia mono de fer un cap de setmana a Albarra! La penya de Madrid també havia d'anar aquest cap de setmana. A més a més eren festes, i per una raó o una altra anavem a juntar-nos uns quants!

Jo vaig arribar el divendres cap a les 20:15 al parking. I no podia aguantar-me. Me'n vaig anar tot sol de cap cap a l'Arrastradero. Vaig escalfar una mica i vaig col·locar els crashpads baix del Orejas. Em vaig ficar el frontal i al lio!
Vaig estar a punt d'agafar el plà de dalt quatre o cinc vegaddes, però em faltavav un puntet. Després d'un descanset de 5 o 10 minuts li vaig fer el pegue d'encadenar. Vaig tindre una sensació boníssima. No hi havia ningú al voltant. Només es sentia el vent i les meues palmades a la paret. No sé com descriure la situació i les sensacions, però va ser molt guai, tranquilitat, esforç i felicitat. Boníssim!

Ja eixa nit em vaig trobar amb la gent de Madrid: Davilo, Ivan, Miguel, Kike, Roser (quasi de Madrid) i uns quants més. Sopar, xarraeta i a dormir. Dissabte varen vindre la resta, Carlitos, Mai, Berta, etc. Felipe i Acamer també!

Després de ficar-nos d'acord, anarem a Techos. Escalfar a la pedra del Vuelo sin motor. Miguelito pel SuperNafaMacho 7b+ en esportives. I Felipe fiu el primer encadene del dia amb el mateix SuperNafamacho. David es va quedar a les portes.

Jo a probar el Cosmos 8a o 8a+ (la veritat és que no ho sé). Em vaig penjar de la regleta i vaig veure el forat super lluny, impossible. I de repent vaig llençar pràcticament sense pensar, a veure on arribava, i li vaig clavar tota la ma, i com ningú s'ho esperava li vaig pegar una patada amb la revinguda a Fache. No passa res, supose que m'havera caigut. De sobte el prove de la mateixa manera: a mort a pel canto. Li clave tota la mà, i la regleta se me'n va. Quan pensava que no anva a aguantar la revinguda vaig i em quede a una mà. Increible, se'm va quedar una cara de sorprés, igual que a la resta. Acavaba de fer Cosmos! Li vaig demanar a Davilo que em fera unes fotos, em vaig ficar des del principi, i el vaig tornar a encadenar! No m'ho acavaba de creure.

Miguelito va estar provant-lo una mica amb Carlitos, que acavaba d'arribar, i ja li clavaba la ma al fortat, però la porta el tirava. A punt, per a un altre dia.




Des d'ahí cap a Acantilados. Pròxima parada: Klem's Traverse 8a, on jo em vaig clavar de cap, però no em sortia el dinàmic, Davilo tenia un mètode, amb els peus baix, Carlos i Miguel un altre, Fache i jo amb un peu a la dreta. Davilo el feia molt fàcil, li fallava la primera part.

Mentre jo continuava provant el moviment, la resta varen anar a fer el dinàmic de La Olla 7c+, just a la dreta de la travesia. Finalment vaig poder fer le moviment, només havia de descansar una miqueta, i Davilo em va fer un tour per la zona per a mostrar-me uns blocs que no havia vist, alguns per obrir. Gran potencial potencial.

Quan vaig tornar, descansat, vaig encadenar. Quin dia! Una estoneta després Ivan va fer el mateix, i amb quina facilitat! I damunt el vaig grabar amb la seua videocàmera. Davilo va arribar fins al dinàmic i li va ficar la mà a tot el plà, li va faltar molt poquet. Sesió de fotos i video, és un problema super fotogènic. Ivan em va grabar tornant-lo a encadenar. Miguelet i Carlitos estaven ahi ahi. Després es varen ficar a probar un dinàmic. Brutal!

Ja gaire be de nit, Ivan em va mostrar un projecte al Valle de la Madera. Boníssim, però jo estava cansadet i amb una fam... Fache va estar provant Zatoichi i Ivan, per motivar-lo, el tornà a encadenar.

Després soparet i a la plaça del poble a la "ver vena" (toma vena!) Em pense que jo vaig ser el primer que me'n vaig anar a dormir. Felipe va tancar la plaça i els basr, va agafar una merda que no s'aclaria, i quan va arribar al parking... No coment...

Diumenge, inici del dia amb tranquilitat. Jo vaig decidir descansar i així quedar-me a escalar el dilluns. Varem anar a escalar tots a l'Arrastradero. Cèsar, Mai, Roser i Berta varen estar probant Esperanza 7a, quedant-se a prop. La resta, alguns escalant suau i altres simplement xarrant estirats al crash-pad. Dia de relax en general. La majoria se n'anaren a mitjan vesprada, i Carlos va decidir quedar-se un dia més i jo el portaria el dilluns, quan jo me'n tornara cap a acasa, a l'estadció de bus de Teruel.

Com que Carlos també va descansar, varem a nar a veure uns blocs que estàn per obrir. Molt bons però molt molt alts. Cal anar-hi i netejar-los i probar-los. Després varem anar a fer unes braves i una birra iveure algun video d'escalda, per motivar-nos més, si era possible, i matar el temps abans de sopar, al mateix bar amb els germans Xavi i Gari. Despr´és a dormir que al dia següent voliem apretar.

El dilluns escalfar i probar una mica el projecte que hi ha entre Apeadero i Esperanza, molt bo. però és prou dur ia més a més feia massa calor. Carlos volia probar també el Orejas, i estiguerem amb els Gari i Xavi fent uns pegues, però massa calor. En acabar jo vaig estar probant una mica Call of the Silence 8b (entrada des de la dreta d'Homorgaster). Però les regletes són infernals, cal anar-hi molt més fort i molt important, anar amb pell i callo ( i feia massa calor!). No passa res, l'hivern és llarg.

Amb tanta calor varem optar per tornar, així Carlos no arrivaba tan tard a Madrid i jo faria una paradeta a València per entrenar al lokal.

Dimarts descans i dimecres entrenar amb Bruno i Carlos (Puche, l'altre era Álvarez) que no els havia vist en tot l'estiu. Carlos comença després d'una lesió, i Bruno, bé fortíssim com sempre. Ha estat molt interessant fer bloc i entrenar amb ell. Sessió de matí i un parell per la vesprada. Super motivant!

Ara ja a descansar, propera parada: Blockandelario!