ignasitarrazona

Some advance from Pavi and I making friends around CA :-)

2012-01-18T01:20:00.000-08:00

USA '11 - TEASER from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

Rings & Slings (II)

2011-11-30T16:59:00.000-08:00

Rings & Slings (part two) from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

few yosemite snapshots

2011-10-31T13:32:00.000-07:00

Not so much time for updates lately, but here we go with some pics by Duncan:

Yosemite 1

Yosemite 2

More to come about Yosemite and Bishop very soon ;-)

Rings & Slings (I)

2011-10-19T09:40:00.000-07:00

And this is it! What I've been working on for the past few weeks, a bit during my Euro Trip and a three intense weeks focused on the cut so not so much climbing til now, cause I just landed at the land of oportunities: California!!!!!!!!!
Stay tuned for the second part of Ring & Slings to come very very soon -and some updates from the summer and america trips :-)

In this first release we can see Julia Winter, Robert Leistner, Luisa Neumärker, Andre Borowka and Kilian Winter climbing in the magic places around Saxony, Germany. Enjoy it!!!!

Rings & Slings (part one) from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

SummerTrip2011#04: Spirit

2011-08-27T10:01:00.000-07:00

ST2011#04: Spirit from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

23rd of August, 2011. One year ago I managed, with Pavi, to figure out the beta for this boulder, and then I kept falling on the last move again and again. Almost one year later I came back to finish the work :-)

SummerTrip2011#02: Guntram's Trap

2011-08-24T14:28:00.000-07:00

ST2011#02: Guntram's Trap from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

On 3rd August 2011 Pavi and I were shown this magic RTW place somewhere in Austria by our friend Guntram Jörg. It is an area we will come back for sure!

SummerTrip2011#01 SD

2011-08-09T15:52:00.001-07:00

ST2011#01 SD from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

First Images from Summer Trip 2011. This is SD cause I coul not find any good internet network for the HD, I will upload HighQuality Version asap.

Primera parada: Arco 2011

2011-07-28T03:48:00.000-07:00

Hace unos días terminaron los campeonatos del mundo de escalada Concretamente, del 15 al 23 las modalidades de Boulder, Lead & Speed, además del Campeonato del mundo de Paraclimbing.

El boulder abrió la competición, incluso antes de haberse celebrado la ceremonia de inauguración, el viernes 15. Alrededor de 150 competidores masculinos separados en dos grupos. La compe comenzó a las 12, lo cual fue una gran cagada por las altas temperaturas y la cantidad de participantes, así que tuvieron que hacer un parón de 4 a 7 de la tarde, con escaladores que estuvieron todo el día metido en la zona de aislamiento, aunque al menos gozaron de unos 8ºC menos durante su participación.

Por mi parte, nada contento con mi performance. Salí descentrado. En realidad estuve un tanto descentrado las dos semanas anteriores, desde la compe de WC en Barcelona. Muchas cosas en la cabeza y pocos momentos de entreno, con poca organización. Pero esto forma parte del proceso de aprendizaje, y todavía queda temporada, pocas compes pero mucho por progresar de cara al año que viene.En realidad fue una eliminatoria un tanto extraña, ya que algunos de los habituales en las finales tampoco pasaron de ronda, con unos bloques muy duros (para esta cuartos de final). Aunque así es la compe, nunca sabes si para pasar necesitas hacer todos los bloques o con uno basta para pasar de ronda. El resto del equipo tampoco logró pasar, siendo Nacho el más cercano (estuvo todo el día dentro hasta que el último competidor lo relegó en los puestos de clasificaciónn). Tampoco Bruno ni Edu, aunque Edu lo hizo muy bien en el primer bloque técnico.

Algunos detalles feos por parte de la organización, como quedarse sin comida en la zona de aislamiento, o cobrar entrada a un público que no podía ver la mitad de los bloques.

Ya el sábado se celebraron las eliminatorias de las chicas, y el domingo semifinales y finales, respectivamente, de chicas y chicos. (Adelantaron las semis de chicas sin avisar al público por lo que no las ví).

Los bloques de las semis de chicos me parecieron mucho más acertados que la ronda anterior. Bloques técnicos y duros. Al final hicieron falta (creo) dos bloques para estar en la final, aunque hubo gente que pasó con tres, e incluso Dimitri completó los cuatro.

La final de Chicas comenzó de una manera bastante aburrida. Con los dos primeros bloques muy sencillos y con largas pausas entre las competidores para la publicidad en TV. Sin embargo, los dos últimos bloques fueron más emocionantes, (con peros) y la gran Anna Sthor se proclamó vencedora antes de que sus rivales salieran al último bloque. Le siguieron en el podium la Americana Sasha Digiulian y la Alemana Juliane Wurm.

Llegado el turno de la final masculina, la arena estaba abarrotada y la expectación crecía por momentos.

Un primer bloque con un triple lance que Fischhuber resolvió pero no pudo con el Mantle; Ondra no lanzó, lo hizo con los pies por delante, Rustam y Dimitri consiguieron hacerlo de distintas manera (este último a vista). La tensión se podía palpar y los competidores sabían que tenían que hacer todos los bloques. Y lo dieron todo, pero me sorprendió la actitud de los rusos, mientras los otros salían a hacer los bloques, ellos salían a hacerlos a vista, y eso fue determinante. El segundo y el tercer bloque, muy técnicos y hasta este momento, solo Ondra, Gelmanov y Sharafutdinov habían logrado encadenar tres de tres.

Lachat salió al último bloque y no entendía nada. Tampoco Kilian ni Tauporn se menearon demasiado. Ondra y Gelmanov con siguieron su cuarto top con pegues. Y salió Dimitri. Inimaginable la presión que tendría. Sabía que tenía que hacerlo a vista, y aun así no estaba seguro si le bastaría, ya que sabía que los otros dos habían hecho 4 tops pero desconocía la cantidad de pegues. Empezó a escalar y se le fue un poco un talón que recolocó al instanté y zas, el paso duro con un control abrumador, un dinámico a una regleta, un cruce a otra y dos cantazos hasta el top (a vista!!!!!!!) que lo elevaron a lo más alto del podiu, seguido por Ontra y Gelmanov. Fue una final impresionante!!!!!! (días después coincidimos entrenando con Dimitri y le pregunté qué le parecieron los bloques de la final, a lo que respondió que ni muy fáciles ni muy difíciles; hay que ir a Rusia a entrenar!).

Y el lunes tocaba entrenar un poco. Yo me di esta semana medio de relax, entrenando pocos días liberando la mente para estas semanas intensas que me vienen. Fuimos Marta, Victor y yo, a un roco impresionante de Verona: el King Rock Gym. Buenas vías y buenos bloques.

Además, a principios de semana se celebró, en dos días, los Campeonatos del Mundo de Paraclimbing. Me parece muy importante este tipo de competición y sobretodo que se haga en el mismo entorno que el Ct. Del Mundo de las otras modalidades.

Estuvimos conviviendo con el equipo espanyol de paraclimbing, una gente muy maja e interesante con los que espero coincidir más veces (como muy tarde el año que viene en París, jeje). Recuerdo la cena que tuvimos con ellos su última noche en Arco, fuimos a una pizzería (como no) y hablamos largo y tendido, un poco de todo. Fue divertido! Admás consiguieron un buen montó de medallas!

El miércoles era el turno de las eliminatorias de chicas en dificultad. Helena se quedó relativamente cerca de pasar, y al final fuimos ella, Bruno y yo a escalar a Masone. Hacía una barbaridad que no me ataba a la cuerda para escalar, fue divertido jejeje.

Jueves, eliminatoria de chicos de dificultad. Ramonet consiguió hacer, sobrado, las dos vías de clasificatoria. Edu logró pasar a semis, mientras que Esteller y Moreno no superaron el corte.

El viernes, durante las semis de chicas Viector, marta, Dani y yo nos fuimos de nuevo a Verona a entrenar. Una sesionaca de bloque con el moreno, con unpoquito de campus y unas vías al final me dejaron destrozado, ya toca volver a darle caña!

Campus Board Training on Verona from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

A la noche a ver la final de chicas, que resulto ser una cagada: todas llegaron al lance y se fueron para abajo exactamente igual, a excepción de Angela Eiter, quien vio que el lance no le saldría e intentó pasar los pies primero. Al final lo consiguió y medio salvó la final. El resto de clasificación se decidió por la ronda anterior. Un lástima para una final de una competición de esta magnitud.

Y el sábado a apoyar a Edu y Ramonet. Edu no logró pasar, quedando 19º. Solo Jacob y Ramón lograron resolver la vía, con algunos problemas en el techo para Jacob y poca complicación para Ramón.

La final prometía, (aunque estábamos asustados por si el equipador tenía otro momento de lucidez, aunque si ya es difícil equipar, una compe de estas y con la presión de que tiene que ser una vía vistosa para la TV… ardua tarea acertar con la vía…)

Total, la vía se veía con algunos paso largos, especialmente un poco antes de la mitad, con un medio dinámico a una presa enorme (un romaco con canto dentro?). Los primeros escaladores empezaron a caer justo después de esta presa, y poco a poco fueron subieno más y más, hasta que Ondra cayó cogiendo el top. El siguiente, Jacob, iba bastante bien, pero la vía lo derribo de igual manera que lo hizo con Ondra, resolviendose este empate a favor de jacob por el resultado de las semis.

Era el turno de Ramón, y excitación colectiva era máxima, de igual modo que la incertidumbre. Pero super Ramón no erró. El movimiento al croissant gigante de la mitad de la vía era el que más le preocupaba, una vez pasado, iba asegurando, paso a paso, hasta llegar a los tres últimos movimientos. Regleta, descanso, regleta, descanso, pausa, i bim!!!!!!! Top!!!!!!! Ramón se queda colgando a un brazo saludando al respetable y chapa con una inmensa sonrisa. Impresionante!!!!!!! El pequeño ramón cada vez es más grande.

Ramon Julian: Lead World Champion 2011 from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

Celebración en la plaza de Arco con algunas birritas y buena compañía!

El domingo se celebró el duelo, pero esto ya estaba fuera del Campeonato del Mundo y nos fuimos, Dani, Edu y yo, hacia arriba para entrenar unos días, parando a hacer bloque en el Salewa Cube de Bolzano. Como molan las presas que tienen por estos rocos.

También entrenamos lunes y martes, ya en Innsbruck, fuimos al Tivoli. El primer día hicimos bloque los tres, luego ellos hicieron vías y yo más bloque. El martes ellos fueron directamente a hacer vías, y yo quedé con Chris Webb Parson y Nicky de Luv. Una sesión muy intensa, más aun teniendo en cuenta los días previos.

La motivación va en aumento.

Ayer y hoy descansito. Hace un rato Edu y Dani han partido haci briançon para un prueba de la Lead World Cup. Seguro que lo crujís chutas!!!!!!!. Y yo, después de escribir estas líneas, me dirigiré al Area 47 para tomar parte en el Adidas Rockstars, primero en el Open Gore-Tex Be a Rockstar y si paso, a competir con los mejores rankeados de los últimos 12 meses en la clasificación de la IFSC.

Rally Wild Wolf 12 hores del Penyal d'Ifach, by Hugo Jareño

2011-07-26T02:12:00.000-07:00

12h peñon 2011 from Hugo on Vimeo.

1... 2... 3... OSIP 2010

2011-07-12T03:40:00.000-07:00

OSIP 2010 #1: Voigas & No Liberty from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

OSIP 2010 #2: Piranja from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

OSIP 2010 #3: Te Never Ending Story from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

Though Slow, le the Flow Grow

2011-07-12T03:15:00.000-07:00

Doncs si, pareix que el flow va creixent a mesura que avança la temporada i s’apropa l’inminent viatget estiuenc fugind de la xafogor i a la recerca de pedres per les que pujar, i rematar els deures inacabats.

Però va ser fa unes tres setmanes on em vaig adonar. Era dijous i jo havia arribat a la ciutat comtal per afrontar la Copa del Mon a Barcelona. També Pavi hi era a la ciutat, per altres motius, que ens varen duur a una petita sala del carrer Robadors, on poguerem presenciar un assaig del “Kase O Jazz Magnetizm”. Al temps que seguiem tímidamente amb un peu aquells ritmes divergents la motivació anava creixent per moments. No és la tìpica música que hom reconeixeria com a “exitant”, però aquell momento ho era, de sobte haviem tornat amb la imaginació a aquells Prats verdets d’Àustria…

TWO02 from kotetiko on Vimeo.

Dos dies després ens trovarme ja a la Foixarda per participar a la Copa del Mon de Bloc. Malgrat no vaig passar a semis, aquesta vegada ho vaig fer millor que les anteriors, quedant 29 a la tabla i puntuant per primer cop. Positiu, encara que cal treballar més i millor i continuar fent les coses com cal, dia a dia… mostra d’això: Nacho Sánchez, qui va firmar una actuació impecable a les eliminatòries, encara que no va poder passar de semis. És un bou!!!!!!

I amb ell vaig estar una setmana després a Sheffield, on vaig repetir 29é. Tot i que em vaig trobar escalant més solt que la setmana anterior, aquest va ser el resultat, però temps al temps…

Ara, pensant amb el Campionat del Mon d’Arco, que començarà divendres. Jo ja soc on the Road, concretamente a Barna de parada tècnica. Una mica d’entrenament al Free Bloc, i carretera i manta que epere que faça fresqueta

BCN Boulder WC Qualification Male Group A

2011-07-06T00:20:00.000-07:00

BCN WC Q #1 from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

BCN WC Q #2 from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

BCN WC Q #3 from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

BCN WC Q #4 from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

BCN WC Q #5 from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

A must-see attack

2011-06-20T04:46:00.000-07:00

Yesterday I finaly got some time and watch BETTER THAN CHOCOLATE, by Haroun Souirji.

I highly recomend it, specially for those who want to go bouldering around Swiss or just get an extra shot of motivation. My finger tips were sweating more and more from the beggining to the end, plus the extra boulder clips…

All I can say is: I WANNA ROCK RIGHT NOW!!!!!!!!!

Better Than Chocolate // Trailer from Haroun Souirji on Vimeo.

Baboonmaster Motivation in Madrid!!!!!!!

2011-06-19T04:54:00.000-07:00

We had the chance to share some climbing with BaboonMaster team on their trip to Spain!!!!!
Motivation is guaranteed!!!!

Madrid from hadi rockz on Vimeo.

Part II: Training Days

2011-06-16T09:12:00.000-07:00

After my trip to Germany, it was time to get back to training, although i got a little cold and had to rest a couple of days, I was able to make some hard good training after all around Barcelona and Nules.

I came back on monday and tuesday and wednesday I trained very hard, but the cold came out very strong at the end of that second training session. So I had to rest and have some medicines for three days (thursday, friday and saturday). Thing is on saturday took place the IV Open Bloc Terrassa, In spite of I was feeling a bit weak, I wanted to climb, but after two hours of qualifiers it started raining very very hard and competition was over. (although we could climb a bit later on when the sun came back for a while, but just for a while…)

On Sunday we (Agus, Olga, Bibiana, Miguel and me, plus some more that met allready there) went to a La Panxa del Bou Climbing Gym for some bouldering (not so hard stuff but long time).

Monday was a rest/computer work day.

The I headed to Esparraguera, where is based one of, for sure, the best Climbing Gyms in Spain: McPlaf. I really loved the variety of holds (mmm Volx...)There I had the chance to train very good for two days with Edu Marin (amazingly strog!!!) Berta Martin and Carlos Verduzco. It was really interesting and motivating to train there! So thank them and also David and Israel Macià for leting me in :-)

And then, dinner in BCN with Jaume Oliveras, with whom I would have two bouldering sessions on Thursday: first at Manolo's Gym, with plenty of volumes (crazy home made stuff); and then at La Salle, sharing moves with the BOUS!!!!!!! Then I was really dead, but we still had time for a nice dinner and a couple of beers!!!!

Friday: (deserved) restday and way down to Nules, Castelló. I peeked up Bibian, Nuria and Ariadna and we drove to Nules where we met lots of friends who also were there for the saturday's I Open Boulder Nules. This was, in my opinion, one of the best comps in Spain since years. There were 50 qualifying boulders to be done in 5 hous so everybody climbed a lot (really a lot), and the five people finals (5 girls, 5 mails, and 4 junniors due to ties). Of course there were things to be improoved in next edition, but it was awesome. At the end I got third, but it was the best motivating end for my death trainning week (I'm still recovering lol), and I hope they make more comps like this cause we had a lot of fun on high quality boulder problems!!!!!!!!!!!!!

Part I: Busy Days

2011-06-10T03:30:00.001-07:00

Busy days after Wien WC. Of course a lot of training, but among it I had to do some "working" such as taking photos on Rally WildWolf 12h Penyal d'Ifach, some meetings, being at the table in local elections... This made me change my schedule a bit but at the end I could put it all together :-)
Also I went to Germany to shoot a short climbing movie which will be out in a couple of months so stay tuned for further information and teaser (coming soon) and of course, the film.

I Open Boulder Nules

2011-06-09T01:03:00.000-07:00

Ja se que des del darrer post ha passat prou de temps i hi ha moltes coses que contar (el rally dle penyal, mini-trip a Alemanya, training per casa, Open de Terrassa, trainig per Barna i molt més), però abans de ficar-me al dia, recordar-vos que aquest dissabte 11 de Juny tindrà lloc el I Open de Boulder de Nules.

Aquesta serà la primera edició, però estic segur que en faràn moltes més. Es presenta un esdeveniment molt preparat, amb molta feina i il·lusió per part dels organitzadors, que ens faràn gaudir d'un dia de PURE BOULDERING. No només serà una compe, serà una concentració bloquera on cadascú podrà anar al seu ritme, competint o simplement apretant cantos uns amb altres i visitant els diversos estants que rodejaràn els blocs dissenyat per fer que tant dits com cap donin el màxim!!!!!!!!!!!

Aquí teniu l'enllàs amb els horaris al bloc oficial:

http://clubdescaladaiblocnules.blogspot.com/2011/06/horario-open.html

i al de Miguel Navarro, un dels tants que ha fet possible aquest esdeveniment:

http://blokamundos.blogspot.com/2011/06/i-open-de-boulder-nules.html

No Pain, No Spain (by Flo Murnig)

2011-05-20T01:03:00.000-07:00

At the end of 2010, Flo & Flo came to Spain to shoot what recently has turned into No Pain, No Spain by Flo Murnig.
Have fun ;-)

No Pain No Spain from Boreal Video on Vimeo.

We would like to present you another issue with some of the strongest Boreal team members. We have Nacho Sanchez, Ignasi Tarrazona, Bruno Macias and last but not least the inspirational Pedro Pons in this movie.

See your self and get inspired by nothing more than No Pain No Spain!

Third Boulder WC 2011: Wien

2011-05-18T03:18:00.000-07:00

Third Boulder WC 2011: Wien The Third Boulder WC 2011 took place last weeknd in the amzing "Kletterhalle Wien", Wien, Austria. As it was pretty close in time to the previous WC in Log-Dragomer, Bruno and I stayed in Ljubljana and went straight to Wien, meanwhile Nacho had to go back hme due to university issues and come back to Wien two days later.
We had the chance to go to a local area near Ljubljana (I decided to rest the rock day), and train one day at Plezani with Miha, and another day at Wien, trying to keep fit between comps. We also could do some walking through Ljubljana an Wien, both really beautiful. It was good for active resting and diconecting for a while. And on Friday we competed at 1/4. 70 male athletes divided in two 35 people grooups. Nacho and Bruno were in group 2 and I in group 1, going out 34th (again...).Nacho did very good qualy sending 4 problems making it to Semis, in wich he ended 14th.Bruno was not so acurate ended 49th. I was feeling kinda of strange, not very confident before going out and a small incident just before stating made me a bit more nervous.In my first problem, I was not sure about beta until last moments and I finally did not do it.Second one was very close flashing it until the very last moove in wich I went down. Third and forth did not offer much resistance and I did them quite well. And fifth, no chacne. At the end I did 2 problems and I had the feeling I had done it wrong. Then my team mates told me it wasn't that bad cause group 1 had difficult problems and most people had done 2 or less problems. My final position was 37th. (one position better than previous WC, again lol) Eventually, I'm still positive. Learning from mistakes and gathering more and more experience. Despite my shape has dropped a little, I feel my performance is getting better.

Now another hardcor training period has begun.Actually, the moment the plane landed, I went straight to train. Step by step... dayly work is what really counts! Motivation is going rising again and with much more intensity!!!!!!!!!!

Second Boulder WC 2011: Log-Dragomer

2011-05-08T01:59:00.001-07:00

Nacho, Bruno, and me were representing FEDME on this second WC in Log-Dragomer. They arrived last night, and I came on wednesday so I could go to the registration and technical meeting (friday's flight was too late for those meetings).So I Stayed at Miha's, who showed me some of Ljubljana. He also introduced me to Mina, super strong and motivated, who I got to train with. It was very interesting to see how Mina trains with her coach Roman, who later that moorning trained Serkan, Jure, etc...I did not train as I usualy do just before competition, but it felt very good, trying new problems more likely wc style, Roman was very nice to help me with the problems. All of them are very kind :-)

On saturday, non of us three made it to semi, being Bruno the closest ending in position 21st. Nacho Was 40th, and me 38th, one position better than previous WC.Despite I didn't have good vibes and the moode was a little down, everything changed at the moment I started compiting, I realised I'm still fit and still have power (lst week is been like I did not want to push...), and good vibrations came back. I managet to climb 3 problems out of 5, and the other 2 i just falled on catching the top...I think I'm in the right way, gathering experience, way more important than power (although power is also necessary). You need to climb a lot of these competitions to get used to them.Now I'm allready thinking on Wien WC, and specially on Barcelona WC and Arco World Champs...

Motivation is back! Let's go training with Miha and before watching semis and Finalas!!!!

(As nacho was the first of us to compete, he took pics but he couldn't get photographed himself)

7è OPEN BLOC BOUS DE LA SALLE

2011-05-04T04:24:00.000-07:00

Avuí comença el 7è OPEN BLOC BOUS DE LA SALLE.Aquest un dels esdeveniments més fanàtics i sobre tot més populars de la nostra geografia. Un munt de participants que passaràn uns dies disfrutant d'un ambient inmillorable enmarcat als blocs preparats a La Salle i preparats per una selecció variada d'escaladors de primer nivell amb qui compartir aquests bons moments. És un honor que els Bous m'hagen fet part ;-)Per la meua part, avuí havia d'estar amb tots vosaltres, però el calendari de competicions internacionals em farà agafar lávió en poques hores i no podré estar durant l'Open. Malgrat, Jaume va poder arreglar-ho per tal que pugués equipar dillus a mig dia. Em va tocar equipar a dins, a la sala, amb unes preses magnífiques de Volx (són una passada!!!!!!). Em vaig haver de menjar el tarro ja que com el panell era de fibra no acoplaven massa bé... probant i probant, ficant i llevant, va quedar un bloc del qual estic satisfet, Jaume va donar el vist-i-plau, i que espere que us agrade i el disfruteu, juant amb tota la resta de problemes proposats a aquest festival!!!!!!!!Ara me'n vaig corrent a fer-me la motxilla i agafar l'avió!
Podreu seguir la segón proba de Copa del Món a: http://WWW.IFSC.TV/
Salut i a disfrutar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

De lo anodino y lo inj...sípido

2011-05-03T05:13:00.000-07:00

Primero que todo felicitar a ese podium femenino, se conoce que tuvieron que esforzarse al máximo para subir ahi. También felicitar a Bruno y sobretodo me alegro mucho de ese segundo puesto de Carlos; ambos son escaladores con mucho talento que lo hicieron de cine en la final.

Sin embargo, la final masculina me resultó cuanto menos insípida. Creo que los equipadores no lo hicieron nada bien en esta ronda, ya que el único corte que hubo fue el penúltimo movimiento del primer bloque. Y el problema no es que este fuese un paso (mega) morfo, el problema es que el resto de bloques eran frustrantemente fáciles, asimilandolos a meros formularios administrativos y escalados con el mismo entusiasmo que se obtiene al rellenarlos...

Verdaderamente una lástima, no por el resultado, sino porque lo que pudo ser una final emocionante y reñida, con escaladores de mucho nivel esforzándose a muerte se tornó en una final anodina, en la que los escaladores se paseban balanceándose de cazo a cazo... como dijo aquel: Alea jacta est...

Cuando salí a competir fui a muerte, me caí en ese penúltimo paso, y lo volví a intentar varias veces hasta que se me terminó el tiempo. Pensé, habrá variedad de bloques y como mínimo alguno duro. Seguidamente, en la zona de tránsito pensé que podría habel lanzado a dos manos, o incluso directamente al Top, me giré y vi que de haberlo intentado hubiese dado con mis huesos fuera de la colchoneta, y dejé de pensar en ese bloque para concentrarme en el siguiente. Sin problema. En el tercero, me anduve visualizando buscando el movimiento clave. Pero no había. Terminé antes de finalizar el tiempo, como en los cuatro últimos bloques. Pero aquí ya sabía que la compe había acabado, que los bloques no iban a ser bloques. El cuarto bloque fue sorprendentemente fácil, con agarres hasta los codos y un lance un tanto largo, pero de barra a barra. Mucho más sorprendente fueron los dos siguientes cantos, tremendamente grandes. Y el quinto, bueno, tenía triangulitos... La final se resumió a ese primer bloque en el que solo Carlos y Bruno dieron la talla...

No me esperaba unos bloques así. De hecho, al terminar mi participación casi a las 4 de la tarde, pensé que os equipadores estaban haciendo un buen trabajo (y no por haber sido el mejer de la eliminatoria). Pienso que los bloques de la mañana estaban bien ya de los 8 clasificados a la final, Ramonet pasó con 3 bloques a vista y yo con cinco a vista. Los otrs 6 competidores encadenaron 4 bloques y lo interesante de esto es que el corte no estaba en un solo bloque: algunos de ellos fallaron en el primer bloque, otroos no pudieron con el cuarto, y esto indica que había varios cortes y de distintos estilos, cosa que eriquece una compe...

Dejando a un lado la equipación, al menos me sirvió como entrenamiento. No físico, sino un entrenamiento de paciencia, entrenamiento psicológico. Las semanas previas había estado muy nervioso y presionado, pero dos días antes de la compe, inesperadamente, esa presión desapareció, comprendí que el trabajo estaba hecho y eso era lo importante. Aún después de ver que me tocó salir el último de la clasificatoria con lo que supone (cansancio acumulado y presas mega sobadas), acepté tal hecho y me armé de paciencia en las muchas horas de aislammiento, para salir a competir horas después a muerte. Aún teniendo poco tiempo para comer y ducharme (no pude ni estirarme en la cama más de 2 minutos y anduve medio dormido en la zona de aislamiento), salí a competir a muerte. me caí y seguí intentándolo. Fallé en un bloque y lo aislé para centrarme en el siguiente... Puede que esta compe me haya hecho más fuerte, no físicamente pero si psicológicamente... además no fallé en bloques fáciles, cosa importante, haciendo 9 de 10 bloques a vista, con 10 bonus a vista...Dicho esto, pasamos página. Queda una larga temporada de compes y muchísimos proyectos ahi fuera, esperando en pronunciadas laderas, tupídos bosques o apacibles llanuras, en cualquier parte del globo.

A tope!!!!!!!!!!!!!!!!

The Previous Hours

2011-04-29T03:46:00.001-07:00

The previous hours to a compe are kind of bizarre. You're used to be training a lot and geting tired. But some days befor a goal you have to slow down. I used to feel a lot of pressure some days before, but finaly I understood that all the work is allready done, and that's the important part of the path...
Last weeks have been very busy. A lot of training and focusing. Lots of thoughts trespassing my mind. Lots of feelings. Tiredness. Lots of choices and hard desitions to be made. A lot of sacrifice, in many diferent ways. Few rock climbing... Last weeks have been very busy...

Starting about two months ago, after some hardcore training weeks, Nacho an I decided to go to the CWIF for some training, and it was awsome!
When we came back, we had inmediatly another comp in Simat de la Valldigna, and we also used it as a quality training. Despite of the rainy rainy day, it was fun.
After that, I decided to go to Madrid to train with Pavi and Nacho in Alcorcón, where by the way, people is very nice ;-)
Thing is Nacho was close on his project, so he rested a couple of days. I trained in Alcorcón boulder gym on Monday and on Tuesday moornig, before going for some rock with Pavi, Martina and Gu (BaboonMaster). We had a very nice climbing session on el Farallón, Bayuela, with a lot of volume.

the game extension from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

After tha we mooved to la Clínica sector, where Nacho had his entropía project. He arrived when it was almost night, and waited til it was dark and cool. And he sended.

Nacho Sánchez climbs Entropía 8c boulder from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

Day after we both went to Boulder King Gym and had nice training session.
We spent the weekend in Zarzalejo on Saturday and Bayuela on Sunday, where we took some pics of Nacho on his latest achivement. And Pavi spayed Gu's pad. It was fun. And we were some more. Davilo, LuisFer, Mulero, JaviPec, Carles, Manu, Lara, Ayllon... It was fun.And then, more plastic... and another trainning comp. This time in Biar.

Also, Miha came form Slovenia to spend a weekend xpress in Chulilla. After the comp I went with him to belay him for a coples of days. We stayed at Pedro's new Hostel, wich is about to be finished very soon.

After driving Miha to the airport, I went straight to the boulder gym...
And more training...
And more...
And some more.
Then Juantxo told me to do some projection at the university mountain club, so I projected some videos from last summer trip.
And Milan WC has arrived.

And some more final training before national Boulder Champ, taking place tomorrow in Barcelona.
As I sayed, all work is already done. Let's see how it goes ;-)A MUERTEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

The Game Extension, Castillo de Bayuela

2011-04-24T15:07:00.000-07:00

the game extension from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

Between some training sessions I managed to go outside looking for some rock for three separate on March 2011. This is The Game Extension, 8a on El Castillo de Bayuela, Toledo, Spain. That day was great, beside the fact I've been long time without touching real rock, we where some friends there climbing a lot, pushing all together, laughing out loud... and at the end of the day we witnessed Nacho's masterpice sending. I gotta go back there!!!!!!!!

You can find more about at:

http://ignasitarrazona.blogspot.com/

&

http://neverstopscaring.blogspot.com/

First 2011 Boulder WC: Milan

2011-04-21T07:58:00.001-07:00

La setmana passada va ser a Milan la primera prova de la Copa del Mon de Boulder 2011.
El nivell és cada vegada més alt, i alli estabem, representant la FEDME, Nacho, Bruno i jo.
Varem sortir dijous. Després de la gran matinada per anar a l'aeroport, haguerem d'esperar unes quantes hores a causa dels delays per culpa de la boira. Així que, només arribar a Milan, ens va tocar anar corrent a les inscripcions i reunió tècnica.Les eliminatòries varen tindre lloc el divendre de matí.Nacho va fer 3 de 5 blocs proposats. Per la meua part, vaig poder fer 2 tops, i vaig caure a puntet d'agafar altres 2, cosa que m'haguera situat a semis, però la competició és així, i vaig acabar en la posició 39.Bruno, a l'altre grup, va quedar el 43.Nacho, que havia passat pels pels a semis, va fer una gran actució quedant en una molt bona 13 posició gràcies als dos bonus a vista, encara que també va caure a punt d'agafar el primer top.A banda del resultat, vaig tindre bones sensacions, controlant l'estrés i llegint prou be, i aquesta és només la primera compe d'una llarga temporada internacional, en la que hem d0agafar tota l'experiència possible.La propera gran cita serà el Campionat d'Espanya de Bloc, que tindrà lloc a Barna en menys de dues setmanes, el 30 d'Abril, i a la següent, Slovenia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

QUE TINGUEM SORT

2011-03-08T16:21:00.000-08:00

Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat en mi

Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d'un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d'argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

.............................................................

Bon viatge amic!

Vídeo I Jornada de limpieza

2011-02-28T05:26:00.000-08:00

Video by Oscar Navarro Seguí

I Jornada de Neteja

2011-02-26T04:26:00.000-08:00

El passat dissabte 19 de febrer, la ESA va convocar la I Jornada de Neteja a Albarracin. Malgrat la metereologia no va acompanyar, més de 60 persones es varen ajuntar per recollir, en aproximadament una hora, 100 kg de fem, i 50 més a la tarda ja fora de l'horari plantejat.
Podem trobar més info i fotos a: escaladasosteniblealbarracin.blogspot.com/ i a http://www.desnivel.es/bulder/albarracin-crashpad-pies-de-gato-y-bolsa-de-la-basura

El diumenge ens va sorprendre amb alguns blocs aixuts, secs, a l'Arrastradero i varem poder escalar una mica, entre amics, i compartir estonetes asseguts al crashpad observant pedres en familia.

breaking the ice

2011-01-25T16:12:00.000-08:00

I res millor per començar oficialment la temporada que una visiteta a la nostra benvolguda Albarracín. Sabiem que faria fred, però, tant???? jajajja
Vaig arribar divendres nit al Molino del Gato on m'esperaven Miquel i Bibiana que ja estaven fent-se unes birres amb Núria, Edu i Pol. I és que fora feia un fred impresionant. Al cap d'una estona cap amunt a fer el sopar i al sobre.

Dissabte varem estar a l'Arrastradero, ja amb Marina, Nano & Mery, Etxebe, Beñat & Zaloa, un autèntic remember en busca del solet i la fricció apurant el dia a base de pegues per no perdre el calor.
A la nit una estona al bar per poder conversar tots plegats, ja que feia, si és possible, més fret encara que la nit anterior. També ens varem trobar amb el Jordi del Pozo, Jordi Gil & company!
De fet, diumenge de matí les ampolles d'aigua i qualsvol líquid que hi havia a la furgo estava congelat, fins i tot el gas per cuinar!!!!!! Quan varem anar a dormir la nit anterior ja estavem a -13ºC, i si al poble la predicció era per a -17ºC a la nit, allí dalt encara va fer més fred, us ho podem assegurar!
Així que diumenge decidirem fer una de "Techos". El fred romania, poc a poc l'aigua de les ampolles anava solidificant-se, però ahi estavem! Beñat ens va obsequiar amb un mega encadene de Sin Porros, i Nano es va quedar molt a prop, però molt molt content! Miguel per la seua part va acabar amb un tall al dit que pareix que li parlava!

I com el dilluns jo volia anar a entrenar a València, vaig decidir quedar-me a dormir a Albarra per a no haver de tornar a Gandia i després anar a valència. Se'n varen anar tots cap a casa i jo em vaig quedar de relax a la furgo, menjant, llegint i escoltant música ben tapaet.
Dilluns de matí em vaig despertar -6ºC dins la furgo, i la calefacció no anava supose pel fred que no deixava escalfar-se la resistència i després d'un cafe dins del sac em vaig fer l'ànim de moure cap al forn per compraeixe pa tan bo. Esmorzar (ara la calefacció ja funcionava), carretera i entreno!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

tot és començar...

2011-01-21T08:06:00.000-08:00

Èxit per a la X edició KM Vertical Gandia 2011

2011-01-17T04:18:00.000-08:00

Unes quantes fotos de la que ha estat la X Edició del KM VERTICAL GANDIA 2011

I un magnífic TimeLaps de la mà de Xavi Català:

TimeLapse X Edición del KM Vertical Gandia from novixar media on Vimeo.

Salida de la X Edición del KM Vertical Gandia en TimeLapse.
www.clubalpigandia.com/kmvertical2011
Producido y Editado por:
www.novixar.com

KM VERTICAL GANDIA 2011

2011-01-13T01:46:00.000-08:00

Comença l'any

2011-01-11T03:49:00.000-08:00

Per fi una mica d'activitat.
Aquest cap de setmana m'he quedat a Gandia, escalant a la Penya Roja i al Bovedó amb Pablo i Diana, uns colegues brasilers experts en biomecànica funcional. A més a més, quina sorpresa trobar-nos amb Pablo Ocho i Maria Rivaya, que estaven acabant el seu viatget per la cova, amb uns colegues que no paren de rular (Alberto Boza). També ens varem trobar amb Pedro de Gata & company.

I feel like a Koala watching a Kakapo documentary...

2011-01-11T02:47:00.000-08:00

BELMEZ BEATS VOL.1:The faces watches you

2011-01-10T04:45:00.000-08:00

BELMEZ BEATS VOL.1:The faces watches you from BELMEZ FACE on Vimeo.

Black Out

2011-01-07T04:20:00.000-08:00

Molt de temps sense escriure. Tampoc és que haja estat escalant massa, però si que he anat d'ací cap allà els darrers mesos. Després del nostre super viatge/somni, la motivació ha anat baixant, i el cos demanava una mena de descans (el costipat que vaig agafar a Innsbruck cada cop era pitjor, jeje), si bé tampoc he estat quet del tot.
El cap de setmana després de Navalosa, última parada del viatge, estiguerem Miguel Navarro, Mikel Vera i jo, amb Los Hermanos Aguas a Albarra, per realitzar una idea que Lu i Tito tenien en ment, una mini-serie de 20 capítols titulada Respect Albarracín.
Les setmanes següents van anar en progressiva disminució de l'activitat, vaig fer el curs d'equipadors a Benasc i de tornada al Cogul per veure uns amics i escalant ben poc reventat del curs. Uns dies a casa en plan relax i cap al I MASTER SERIES PSICOBLOC BBK BILBAO. Va ser un cap de setmana impressionant! I ara si, ja era hora de fer un descanset de veres (i curar-me el costipat que ja s'allargava massa!).
Una setmaneta seguida sense fer res, i mirar de començar a entrenar de nou i com toca, però tampoc va ser així.
Vaig estar escalant una mica amb Carlos i Eva al Bovedón.

Després vaig acompanyar Miguel & company a l a cata de gats que varen fer a Vents de Muntanya i Albarracín, escalant una mica i fent fotos.

El 10 de novembre vaig recollir als dos Flo's a l'aeroport de València. Vinguts des d'Austria, un és redactor de la revista Climax i l'altre s'encarrega de la web i els videos. Els havia d'acompanyar durant la seva estada amb la col·laboració de Boreal, per fer fotos, videos i més, i que s'allargava més d'una setmana, agafaven l'avió de tornada el 19.
Els cinc primers dies estiguerem escalant amb Bruno, escalant al Bovedón de Gandia, el Cabeçó d'Or, Crevillent (on també estigué Nacho Sánchez) i Sella. Uns dies prou intensos.
I finalment estiguerem a Chulilla, al sector d'enfront i al Balcón. Pedro i Nuria van treure temps per acompanyar-nos. Ells estan liats amb la reforma del Refu de Chulilla, i els està quedant molt guapo!
Molt bona gent estos austriacs!

Després de diexar-los a l'aeroport de bon matí, una estona a la uni per intentar editar una mica de video, recollir a Marina Cervelló a l'estació de tren i cap a Madrid a visitar a Pavi, qui havia organitzat al seu roco amb els del club una compe super guapa: HARDCORCÓN 2010!!!! On a més a més, entre la eliminatòria i la final varem fer una petita projecció amb un parell de videos i fotos del nostre viatge.
La compe va ser una passada, moltíssima gent un rollet molt bo entre tots. Veure a Nacho fort no em va sorprendre, és innat en ell. Però els xavals que hi havia allí també estaven inhumans! Tots fortíssims: el Beto, Arturo, Fon, Carlos, Pablo... i uns problemes dignes dels millors equipadors, creats per Miguel Aiyón i Manu López Ponce. Soparet i de festa cap al centre de Madrid (on vam estar pegant voltes i voltes...)

Diumenge, dinar molt agradable a casa Pavi, on els seus pares ens varen acollir, i a una concertet a la tabacalera. Quina festa més guapa!
Però ja tocava escalar, així que dilluns cap al Castillo de Bayuela. jo vaig descansar, encara estava fet pols de la compe, però Marina i Pavi van catar alguns del blocassos del sector Belmez, un dels darrers descobriments amb pepinacos impressionants!
Dimarts li tocava al sector punto suspensivo i el farallón a última hora. Luis Muñoz i Ignacio Mulero se'ns varen unir, motivació a topeeeee!!!!!! És un lloc amb un potencial impressionant al que segur que tornarem, i espere que prompte!
A la nit Pavi va marxar amb Luis I Ignacio que tornaven a Madrid DownTown, i Marina i jo cap a l'Escorial, on ens esperaven Ivanchu, Davilo, Rocío, Perfil... Hambuerguesa de quasi un kilo i a veure pelis fanàtiques made in Vanchu!
Dimecres a l'Esco van vindre Super Jorge Tost, Nacho i Rebe i més gent. I ens varem quedar al Montruo vinga el pegue, i després, per a acabar, a la Megapuerta, on Nacho i jo varem caure en el mantle... destroy total!

Dijous, amb la calma, ja cap a Castelló.
Divendres, després del fisio, que em va col·locar l'esquena una mica al lloc (tenia els muscle, buff!) vaig recollir a Nacher i Miguel i ferem cap Albarra, ja que el dissabte es cel·lebrava la reunió per a constituïr la E.S.A.
Va ser un cap de setmana molt fred i no vaig ni escalar, però el que importava era la reunió.

La setmana següent era el pont de de desembre, així que em vaig tancar a casa per editar alguns videos, ja que Catx ens havia convidat a l'aniversari de La Factoria de Bous, i varem fer una altra projecció, aquesta vegada amb més vídeos. I aquesta vegada anavem a la furgo Miguel, Pavi i jo. Així que dijous sopar social i videos fanàtics. Al dia següent, visita guiada per Gargola i Montana. Una passada por veure les dues factories. I a la tarda Miguel i Oriol encara varen aprofitar els darrers alés del sol corrent pels blocs de Sant Joan de Vilatorrada. Tant bona és aquesta zoneta que dissabte repetirem. La roca és una mica especial, però varem gaudir d'un fred polar i compartirem matalàs amb molts bous motivats!

Però va vindre el mal temps i varem fer temps tot el diumenge.
També Bibiana se'ns va unir al trip. La idea era anar a Targassonne, però el temps ens va fer cambiar de destí: el Cogul era la salvació. Allí passarem la resta del pont, encara que quasi tots van emigrar a Margalef. JO per la meua part, cansat i desmotivat, dimarts i dimecres em vaig estirar al crashpad, i Pavi pel mateix camí. Però super Miguel anava carregat de motivació i no va parar de donar-li pegues a tot, a tot jejeje

Ja cap a casa i més relax. Entretant, Bruno, Marina i jo anarem a Saragossa a veure la col·lecció nova de TrangoWorld. Un munt de prendes i totes guapíssimes, a veure quan surten :-)

I ja arribant a Nadal, veient que la forma ja ha caigut (en picat) i taocat fons. Era hora de començar a entrenar. Ara si! Quatre dies em va durar. Els dos primers ni tan sols vaig acabar les sissions, i em feia mal fins i tot parpadejar. Però la tercera sessió dura ja em notava millor, ja acavaba l'entrenament. El que passa és que arriben els Nadals, i clar, passa el que passa... dinaret, soparet, i la gossera em va guanyar de nou. La única eixida va ser amb Toni i Anna cap a Cornudella de Montsant per sopar amb la gent de Gárgola. Dos dies varem estar, el primer escalant fàcil, engegant la mmikinaria one more time. El segón, mal temps, sobretot si és per rodar de tranki. Impressionant l'Oriol, Catx i Alex que, malgrat el temporal, a escalar anaren. I nosaltres cap a casa.

Total, que m'he passat els nadals més trankis en molts molts anys. Relax i familia, que era el que realment m'abellia aquests dies.
Ara ja toca ficar-se en serio i recuperar hores d'entrenament i escaladest!!!!!!
Bon Any a tots!!!!!!!!

:-)

2011-01-07T04:10:00.000-08:00

vol. 1: the pain and the rain from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

vol. 2: the flow and the snow from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

Escalada Sostenible Albarracin

2011-01-02T09:01:00.000-08:00

Com tots sabem, la continuitat de la pràctica del boulder a Albarracin es troba en un estat inestable.
El dissabte 27 de novembre de 2010, un grup d'habituals ens varem reunir (també es va convocar via internet a tot aquell que vullguera), i amb la intenció d'unir la comunitat escaldora per a soventar les diverses problemàtiques, es va crear l'associació ESCALADA SOSTENIBLE ALBARRACIN (E.S.A.), on tot aquell és benvingut per a aportar la seva opinió i el seu granet d'arena per tal de millor la situació.
Al seu blog http://escaladasosteniblealbarracin.blogspot.com/ podreu trobar info sobre l'associació, així com activitats, normatives, etc.

Respect Albarracin!!!!!!!!!

Respect Albarracin

2011-01-02T08:25:00.000-08:00

Aquesta és una iniciativa que Los Hermanos Aguas varen tindre fa uns mesos i que les darreres setmanes han anat penjant els 20 clips que completen la serie RESPECT ALBARRACIN.

Respect Albarracín!_Chapter 1 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 2 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 3 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 4 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 5 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 6 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 7 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 8 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 9 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 10 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 11 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 12 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 13 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 14 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 15 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 16 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 17 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 18 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 19 from Bideartean Studio on Vimeo.

Respect Albarracín!_Chapter 20 from Bideartean Studio on Vimeo.

vol. 2: the flow and the snow

2010-12-10T02:18:00.000-08:00

vol. 2: the flow and the snow from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

Second teaser of our summer trip. This shows the second part of the journey, in which we visited some austrian spot such as Silvretta, Zillertal & Maltatal, and the Chironico Switzerland in our way back home.

It's not only about what you send, it's also about the climbs you do not climb, so you will come back for them ans many more! It's also about the travel itself, knowing new spots, even if it's a very short visit, you know you're gonna be back. And it's, of course, about the people you meet. We had the chance to climb and hang up with very nice people, making the trip even cozier!

This video has been Editet by Ignasi Tarrazona. Shot by Pavi Casas, Miguel Navarro, Jorg Güntram and by myself. this is just a preview, so Stay tuned ;-)

Song: Genesis, by Justice

Colosal!!!!!!

2010-10-28T10:09:00.000-07:00

I que dir que no s'haja dit ja! Impressionant! Un espectacle en essència pura! L'organització un 10, les vies perfectes, el públic entregat i l'ambient entre els escaladors impecable, de colegueo, una colla d'amics fent el que més els agrada tots plegats! I com no, fent amics i passant-ho tots de luxe en aquest marc inmillorable!!!!
I en un tres i no res ens hem trobat amb un fum de blocs i pàgines web que fan referència a aquest event històric, amb cròniques, videos i fotos.
El GipsyClimb ho fa mitjançant fotos amb peus de fot.
De la mà de Boone Speed, a la web de Prana.
Dani Moreno, company de capbussades.
Gerad Rull, amb qui em vaig disputar "El Sartenazo de Oro", jejej
El subcampió d'aquest I Master Series Psicobloc BBK Bilbao, Bruno Macías.
Manuel Gonzalez, a.k.a. Lolo, a traves del seu objectiu en ho mostra.
Dos cases el recolzament de les quals s'ha vist reflexat al resultat, la BBK i Top30
.
Fotos de la final al 8a.nu,
I la crònica a Desnivel, amb diverses galeries de fotos: de Chris Sharma, caigudes, els entrenaments del matí, i més fotos de la final i altres...
A més a més, Desnivel ens proporciona dos videos:

A més, l'organització comptava amb diversos equips de rodatge. Ja tinc ganes de veure el material per alguna banda! I tots els videos i fotos que circularàn per la xarxa!!!!
Segur que repetim, i espere que siga prompte!!!!!!!!!!!!!!!

I MASTER SERIES PSICOBLOC BBK BILBAO

2010-10-21T00:17:00.000-07:00

En breus instants sortiré capa Bilbo, on aquest dissabte 23 es cel·lebrarà el I MASTER SERIES PSICOBLOC BBK BILBAO. Aquest serà un event totalment diferent a la resta de competicions que s'han vist. La veritat és que serà tot un repte. Més enllà de l'esfoç físic, em suposasrà trencar una barrera psicoblògica. També suposarà un canvi important en quant a la competició i l'escalada que veurem reflexat en els propers mesos. Però el més important és que ho passarem d'allò més be!

Podeu trobar més informació als següents links:
1
2
3
4
5
6

We'll sea, we'll see! ;-)

No More Caws Lookinf For Tomacos

2010-10-18T08:02:00.001-07:00

Després d'un parell de setmanes d'haver despertat, em propose escriure. El fet que s'haja acabat, ens ficava una mica nostàlgics. Gaire bé dos mesets escalant, només escalant. Magic Wood, Silvretta, Maltatal, Zillertal, Tesssin... I ens han faltat dies. Després d'un viatge així, en vols més. Malgrat, varem decidir tancar el trip amb la mítica Navalameca. Aquest va ser un esdeveniment perfecte per a la cloenda. Ens varem reunir amb molts amics fent el que més ens agrada, i el més important, ens va omplir el cor de noves il·lusions, nous projectes i nous viatges. Açò va enmascarar una mica i durant uns dies el fet que el viatge havia arribat a la fi. Però no. El viatge no ha fet més que començar. Podem dir que hem fet una parada a boxes, no sé per quant de temps, però el viatge no s'ha acabat.Aquests dies a casa, a banda de medecines i antibiòtics per combatre el mega costipat que va començar la darrera setmana, a Innsbruck, i que es va totalitzar a Navalosa (no sé per què, jeje), tot em recorda a aquell viatge d'aquell estiu de 2010. Per la nit em costa dormir i em desperte buscant les parets de la Furgo; una mala noticia a la web em tranporta al McDonalds de Chur, amb el Pavi; desperte i ja no hi ha vaques llepant la porta i observant mentre pasten al temps que desdijune; evidenment no escalem tant, però no ho deixem de costat, mai!
Vaig al volant per una carretera rodejada de tarongers, i una cançó al track em transporta a un port de muntanya perdut per Suïssa o Àustria. Se'm fiquen els pels de punta, la carn de gallina, i comence a fer càlculs, contant els dies que falten per a la propera visita... I parle amb els journey mates i els passa el mateix...I és que després d'un viatge així, en vols més. No puc para, vull escalar més i més, probar antics projectes, trobar noves línies, i visitar aquelles zones tan aprop però que encara no he visitat. També vull entrenar so I can take it to the next level, ací i allà...El que passa és que mentre el cor demana més, el cos em demana un descans, si be no una parada total, si una baixada de ritme, per a poder tornar a començar. Però aband d'això, hi ha una cita que no em puc perdre el 23 d'Octubre, a Bilbao, el I. Master SeriesPsicobloc BBK, on l'espectacle i la diversió estaràn assegurats!
Mentrestant, organitzar la propera temporada, que per a mi començarà en breu :-) I clar, intentar actualitzar açò més a sovint i anar preparant la petita peli que hem anat rodant i l'edició de la qual ara tinc between hands...
La conclusió, en base al flow que sonava a l'hotel, I wanna ROCK RIGHT NOW!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

the refresher!

2010-09-16T16:03:00.001-07:00

Ja fa una setmaneta que el nostre amic Miguel Navarro es va unir al viatge. Amb ell, la motivació refrescada, igual que les temperatures. Tot i així hem agut d'esquivar una mica de plutja, viatjant de Silvretta a Maltatal, passant per Innsbruck per revisar la meteo.
Així mateix fent amics allí on anem.
Estem treballant en un altre teaser que haurà d'esperar una mica més (ens estàn tirant del garito on estem, que és hora de dormir)
Podeu veure més info al blog on Pavi deixa correr alguns dels seus pensaments, i al de Miguel on prompte podrà penjar material!

friend's motivation!!!!!!!

2010-09-13T10:01:00.000-07:00

Nem fent nous amics. Aqui un video del colega Gu, amb qui Toby va fer un viatget fa uns mesos, posant molts videos a la seua web baboonmaster.
Al video surten uns quants blocs Austriacs molt molt motivants!!!!!!!

I si cliqueu ací veureu algunes de l es fotos de la boulder party de Flirsch!

Cambi d'aires

2010-09-07T13:08:00.000-07:00

Després d'unes setmanetes molt agradables a terres Suïsses, Pavi i jo hem tirat cap a Àustria per trobar noves zones i noves sensacions.
La primera parada va ser Flirsch, on ens varen acollir a una mena de compe, no, compe no, concentració de bloc, boulder & party, Bouldern Charity Flirsch 2010. Aquí varem passa molt bones estones, primer apretant cantos a tope, després apretant birres a tope, fent nous amics... una passada d'event...

Al dia següent capa Silvretta. Una passada de lloc, les escalades del qual encara no hem pogut gaudir, primer a causa del cansanci acumulat, després a causa de l'oratge, a veure si en els propers dies podem tornar, ja que hi ha unes linies molt molt sucu suculentes!!!!!!!!

Només em cal remarcar que estem tenint prou dificultats per trobar conexions i pujar material gràfic, però esperem poder pujar noves cosetes en els propers dies...

Àustria és una passada!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

vol. 1: the pain and the rain

2010-09-07T12:46:00.000-07:00

vol. 1: the pain and the rain from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

Some shots from this first part of our european trip. On August the 7th we took of Gandia in our way to Switzerland. We were 4 in the bus: Carlos Preciado, Carlos Álvarez, Javi Casas, and me. Once in Magic we met with some of our friends, but they had to leave, so both Carlos' too. So here we are now, Pavi and me, waitinf for Miguel Navarro to come on September the 9th to Innsbruck, so it's time to move a bit.
Due to problems to find some internet connections, we had to upload a non HD video, once we get some decent connection we'll try to reupload it propperly.
This video has been Editet by Ignasi Tarrazona with the help of Pavi Casas. Shot by Pavi, Luis Muñoz, Carlos Preciado, Carlos Álvarez Tobias Kleemar and by myself. this is just a preview, so Stay tuned ;-)
the song is a jeff mills theme: imagine

Link it!!!!!!!!!!!!!!!

2010-09-03T13:46:00.000-07:00

La veritat é que encara estic sense paraules sobre l'encadenament del link de les dues parts del Never Ending Story, així que millor us remet al bloc on el meu company Pavi Casas va penjant els seus pensaments entre altre coses com ara fotukis i videos, com el del resum que hem fet d'aquestes primeres setmanetes a terres Suïsses!

Col·laboracions en les tenebres Pavi / Ignasi presanta...

2010-08-24T07:41:00.000-07:00

Ja fa més de dues setmanetes que estem deixant-nos la pell per Suissa. Hem estat amb molts colegues, poc a poc varen anar marxant, i avuí ens hem quedat sols Pavi i jo, amb uns quants belgues, polacos i alemanys...

En realitat aquesta entrada és per fer referència al blg fe Pavi i LuisFer, NeverStopScaring, ja que farem tot el viatge junts, hem decidit fer entredades amb col·laboració, ell s'encarrega de la prosa indescriptible i jo intentaré ficar-li imatges que mostren algunes de les nostres vivències en aquest curios viatge que en breu ens durà cap a terres Austriàques, a blocar, per suposat, i qui sap pot ser something else...

Espere que ho disfruteu!!!!!!!!!!!!!!!!

PD: A tope, Marrano rules!!!!!!

Motivació Improvitzada, Improvització Motivada

2010-07-07T02:44:00.000-07:00

Des de fa ja unes quantes setmanetes una molèstia a un dit ha anat matant la meua motivació amb tot el que comporta. Però una trucada el dijous va suposar un punt d'inflexió. Miguel em va proposar una alternativa molt suculenta: blocada nocturna divendres a la nit a Maldà, Lleida. Al principi jo estava una mica apàtic, sense ganetes de fer massa kilòmetres, però dos minuts Mikelet em va convencer, així que el divendres a les 17:00 h vaig passar a per ell, compra, benzina, i carretera ( la manta no ens va fer falta).Es presentava un cap de setmana per davant i només teniem clar el divendres per la nit, la resta, improvisació. A més a més, no sabiem ben bé que passaria al Dau de Maldà, així que tampoc podiem fer plans per dissabte, la nit podria ser molt llarga. Malgrat, varem telefonar l'Agus per informar-nos sobre la compe de Terrassa, i com les eliminatòries eren de 10:00 a 16:00h li varem dir que aniriem, això sí, no més promte de les 12:30h.

Entre telefonades (al Cueca i Germán, més les equivocacions amb els números canviats, jeje), música i moooltes tonteries dites varem arribar a Maldà vora les 22:00h. Inscripcions: d'on sou? de Nules i de Gandia. I veniu expressament per la blokada nocturna????????? Si...Total que comencem a escalar al dau, o hi havia prou gent tots pujant i baixant aquesta pedra que està dalt d'una petita muntanyeta i que s'havia vestit amb uns focos per a l'ocasió. Al cap d'una estona escalant, aquesta prova es va acabar i varem parar per fer un break per pergar un mosset a les coques que l'oganització havia preparat acompanyades de birreta refrescant fresh for the body fresh for the mind... i en no res estavem fent cua per probar la trave del Submarí, on la pell ja començava a fer pupa, i per acabar, tots a llançar com a bojos! Aquí Miguel va fer la primera d'un bot-jecte que tenia pendent el Germán.

Per finalitzar la betllada ens varem quedar amb la penyeta de l'organització fent rogle i contant acudits, encara que jo em vaig tallar una mica ;-)
Entre que aparcabem be la furgo i preparabem els llits, se'ns varen fer més de les 5 de la matinada. Caiguerem plegats. Encaracom la compe de Terrassa tenia unes eliminatòries que s'acabaven tard i ens donaven una mica de marge per no haver de matinar...Però el sol es va aixecar amb força fent de la furgo un fornet. Encara varem aguantar una estoneta obrint portes i finestres, però les mosques estaven molt pesades, aixì que, desdijuni + cafenet i carretera que ja eren les 12 i pico.
Total que arribem a la compe cap a les 13:30, just abans ens havia telefonat Agus pensant-se que ja no vindriem, però ja estavem ahi...Salutacions a tot, inscripcions i a blocar! Les eliminatories constaven de 40 blocs per a totes les categories més els dels llançaments, a nosaltres ens puntuaven a partir del 20 cap amunt. La calor ja apretava molt i ja quedava poca gent a la palestra. Un rere l'altre anavem probant els blocs i al final se'ns va quedar pendent algún. Amb els dits encessos ens varem fer una insalata i ens varem refugiar del sol amb la companyia del Joume i Albert fins l'hora de competir a les finals, primer juvenils, noies, promoció i nosaltres.
Quatre blocs eren els proposats, tots molt bons i variats. Erem crec que set finalistes i teniem tres intents per bloc i un total de 30 minuts per fer els boulders. La cosa va estar ale ale fins el final. Jo en vaig fer tres a flash, cada cop més fatigat, i el quart se'm va resistir, em va buidar i al manle vaig pringar, els altres dos pegues no vaig poder fer res més, estava mortet. Però Miguel si que el va fer, Albarra style like he knows, completant tots quatre. Es va proclamar vencedor del III Open de Bloc de Terrassa organitzat pel Club d'Escalada Sant Llorenç del Munt. En tercer lloc Carlos, fortísim també que va lluitar pel triomf com un animal, igual que la resta que varem participar.
Seguidament la compe de llançaments. Jo mort i desfondat com estava no ho tenia clar, però Miquel em va motivar one more time.Ahi estavem, botant a la part inferior del roco de corda, non-stop, cada cop els bots eren més difícils, i al final varem quedar Miguel i jo, però la següent presa de recepció estava molt lluny i no era el dia, però es pot fer fijo! Axí que baixant una mica el llistó començarem una altra roda, primer MIguel i després jo. El bot no era tan díficil, el que passa es que no ficabem el peu esquerra, i quan el varem veure agafarem el top. Com vaig ser jo el primer en veure el peu vaig guanyar, però tots sabem que ell és el master a aquest terreny, i a tants altres ...
Ja no més quedava la modalitat de velocitat. Dues línies iguals al panell més desplomat amb una campaneta a dalt.Les rondes es feien per duels. Va estar molt ajustat, l'Albert va estar a un microsegón de procalmar-se vencedor, però jo vaig tindre una mica més de sort i vaig fer ring abans.
Ara sí, ja tocaba relax. Entrega de premis birreta en mà, i meló a l'altra. A més a més hi va haver un mun de material que es va sortejar entre tots els participants, amb un crashpad com a protagonista del sorteig.
En teoria, la idea era escalar una mica amb corda diumenge. Però que va, estavem reventadíssims! I sabiem que al dia següent ho estariem més. I com era festa major a Terrassa, doncs despres de dutxar-nos i sopar varem fer un tomb per les rambles on hi havia molta jovenalla entorn als diferents escenaris. Però tampoc vam aguantar massa. El cos ja faia estona que havia dit prou.La odisea va començar a l'hora de buscar lloc per sobar. Després de molta, però que molta estona pegant voltes varem aparcar sota un arbre d'un descampat d'una urbanització, amb la mala sort que el sol va ixir pel costat i ens va recalfar de mala manera. Amb tota la calma del mon, vam arreplegar i carretera avall, cap a casa, a l'espera de properes i noves aventures.
Agraïr l'amabilitat amb que ens varen brindar les organitzacions de la Blokada Nocturna i l'Open de Terrassa, tot el curro que s'han pegat i el bon rollo que transmetien! I com no a Mikelet per motivar-me i treure'm de casa a la recerca d'antigues i noves sensacions!

Per completar la info sobre la nostra aventura, ací teniu el link al blog de Miguel, on segur que trobeu nous matissos pel que fa a aquest cap de 7mana:
http://blokamundos.blogspot.com/2010/07/un-finde-encadenado-vista.html

El Rey Lagarto

2010-06-26T05:17:00.001-07:00

Montanejos

2010-06-24T06:33:00.001-07:00

Ja van dos caps de setmana que hem estat en Montanejos, i com no, Miguel ha fet una detallada crònica del que ha anat passant, amb un munt de fotos per il·lustrar-ho.

Intentaré anar pujant jo també més fotetes...
Aquest cap de setmana a veure com es presenta!!!!!!
A apretarrrrrrrrrr!

Fuerte a Muerte

2010-06-22T01:28:00.000-07:00

Ja no, però no passa res, ja tornarà la força...

L'1 de maig vaig podder fer la primera repetició de Fuerte a muerte, mix dels chacras que va escalar per primera vegada Leah Crane. El boulder està molt guapo, i a primera vista enganya, no pareix tan dur però si que si! El link te dos moviments durs: juntar al lateral, i desfer el creuament.

Fuerte a Muerte, Albarracín from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

This line links both Chakra's lines and was first ascented by Leah Crane. In the video I make the second ascent, after many tries and a compulsory rest because of the rain. Although the top out was a bit wet, the rest worked!

Technical information:

Camera: Canons EOS 500D

Lenses: EF-S 18-200 3.5-5.6 IS

Camera man: Beñat

Edition: Ignasi Tarrazona

Music: Long Ago & Far Away, by Remdog.

Noctámbula

2010-06-18T06:01:00.000-07:00

Noctámbula, Crevillent, Spain. Fotos per Miguel Navarro.
El 28 de març de 2010 vaig tindre l'honor de fer la primera repetició d'aquest bloc del qual l'animal Nacho Sánchez va fer la primera ja fa algún temps. Va ser un bon cap de setmana, rodejats de bona gent, molta motivació i bon rotllo!
Crevillent té una zoneta per fer boulder molt interessant, al bloc de Dani Ferràndez podeu trobar més info sobre aquest paratge del sud.

Dreaming about summer trips with the finger tips

2010-06-15T12:29:00.000-07:00

Si és que no paren de suar-me les puntes dels dits, les cames no deixen de ballar, els musculs se'm contrauen involuntariament, el cor se m'accelera, i la imaginació vola navegant per la xarxa en busca d'informació que va quedant emmagatzemada a la base de dades, expectant per a replicar el que ha vist, primer a la pantalla, després als somnis, i molt més...
Motivacióóóóóóóóóóó!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

BBB from unclesomebody on Vimeo.

Christoph Gabrysch - Neverending Story Part 2 Fb 8A from Boulderholics on Vimeo.

LEARN TO SWIM from JAVIER CASAS on Vimeo.

The Riverbed 8B from Jarkko Linkosuonio on Vimeo.

A Trip to Maltatal from Korni Obleitner on Vimeo.

Could Be Worse from Boulderkeskus on Vimeo.

pura vida, Magic Wood from Marius Grüner on Vimeo.

Magic wood classics from Rok Klančnik on Vimeo.

Magic Wood 2007 from Christian Core on Vimeo.

amb més detalls...

2010-06-15T06:23:00.000-07:00

Ací us deixe un link, on my friend Miguel Navarro explica amb una mica més de detall que jo el que va ser el cap de setmana d'albarra, amb més fotos i molta motivació like he knows!Stay tuned, perquè hi ha molts projectes en l'aire, i moltes idees a punt de neixer...

Acomiadament de temporada, on o?????

2010-06-11T12:59:00.000-07:00

Ja fa unes setmanes que la temporada d'Albarracín està tancada. Malgrat, encara ens deixem caure pel bosc...

+ albarrapics

2010-06-03T15:27:00.000-07:00

Matí amb solet per eixugar els crash pads
que es van mullar amb la pluja del dia anterior...

"El Garbancito"

2010-06-03T06:06:00.000-07:00

Miguel Navarro en "El Garbancito" de Tierra Media,

Quant de temps, no?

2010-06-02T10:11:00.000-07:00

Si si. Ja feia prou que no pujava cap post. He estat una mica ocupat i quan tenia una estona preferia anar a escalar i allunyar-me de l'ordinador. Però el cas és que no m'he allunyat de la cámera, i ara tinc un munt de material gràfic dels darrers mesos. Pensava pujar fotos i videos de manera ordenada, però hi ha coses que costen una mica més de treballar, i tot de cop seria molt pessat... així doncs, he decidit anar pujant cosetes poc a poc, com les gallines. Aniré ficant entrades actuals al mateix temps que en pujaré d'altres per ficar-me al dia.
Toca començar de nou!!!!!!!!

zarzamora

2010-03-03T03:58:00.000-08:00

zarzamora from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

Zarzamora is a beautiful line in sector parking, albarracin. About the grade, I couldn't say exactly, but I think it's 8a or 8a+, never could do the move til this day.
It was a nice session, trying it with Nacho "strongman" Sánchez, and with my good friend Miguel Navarro, who has a finger injury but is always spreading motivation and laugh. We were also with some friends from Murcia and Madrid and Basc country, Manu, Lara, Chete, Alfredo, Etxebe, Nerea, and much more friends around the forest...
I hope to repeat this kind of sessions so many times...

Technical information:
Camera: Canons EOS 500D
Lenses: EF-S 18-200 3.5-5.6 IS
Camera man: Miguel Navarro
Edition: Ignasi Tarrazona
Music: Rareos Reprise, by Mr Minimax

2010-02-15T06:47:00.000-08:00

2010-02-13T04:44:00.000-08:00

2010-02-09T03:25:00.000-08:00

some pics

2009-11-23T15:43:00.000-08:00

Un avaç del cap de 7mana

2009-11-23T07:50:00.000-08:00

Ahi va un avanç del passat cap de setmana. Sens dubte aquest no ha estat l'encadenament més sonat, però tant prompte tinga una mica de temps lliure editaré la resta de material.
De fet ha estat una cap de setman molt interessant: Miguel Navarro s'ha fet, per fi, amb el Vampiresca 8a+. Pepinaco de bloc amb happy end. Prompte més imatges i videos al respecte.
Després, aprofitant la motivació, la quantitat de gent i crashpads varem probar la mala educación 7c, encadenada al flash per Carlos Preciado, al segón intent per Ivan Luengo i Ruper, i finalment, amb més pegues, la vaig fer jo, acompanyat per Edi, Meca i per un Javi Mutant hipermotivat botant com si estigués boig! Brutal!!!!!!!
A part, jo vaig fer el Control de calidad, Jorge Peñalver i Carlos Preciado el Revenge. Ruper el dissabte va fer Feeling Rewind... cap de setmana plagat de bon ambient, que feia falta
I moltes més coses que ja anirem veien.

control de calidad from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

2009-11-19T03:18:00.000-08:00

2009-11-17T18:58:00.001-08:00

proyecto arroita from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

2009-11-17T16:54:00.001-08:00

Petzl ImagineSessions Siurana 2009

2009-11-07T09:36:00.000-08:00

La setmana del 25 d'octubre es va celebrar a Siurana el Petzl ImagineSessions Siurana 2009.
Aquí us deixe la informació de la mà de Vertical, amb galeria fotogràfica inclosa. Desnivel també va estar allí per cobrir l'event, entre altres agències extrangeres.

informació i fotos des de Vertical

info i fotos desnivel

revenge

2009-10-29T12:55:00.001-07:00

encadene del revenge, a veure si trobe una mica de temps i em fique al dia en fotos i info dels darrers mesos

dintre de poc més videos i molta motivació!!!!!!!!!

revenge from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

Making of tfc teaser

2009-08-03T05:56:00.001-07:00

El dijous 23, i del dilluns 27 fins el dijous 30 hem estat rodant algunes de les imatges per fer el teaser dúna pel·lícula. Aquest teaser forma part del package de producció o preproducció d'aquest projecte. Al mateix temps, aquesta preproducció serà el TFC (treball final de carrera) que estem fent entre Joan Fuset i jo.

Abans de continuar, agraïr l'ajuda de tots aquells que d'alguna manera han participat al rodatge: Ruper i Marina, Pedro, Nuria, Toni, Peñalva, Miguel, Carlos, Anna, Nachete, Nacho i Sara. També agrïr a l'Àrea d'Esports de la UPV les facilitats que ens han ficat.

D'aquesta manera, el primer dia de rodatge va ser el dijous 23, i el lloc triat: el sector Competició de Chulilla; els actors: Pedro i Toni, assegurats per Nuria i Peñalva. Com a la resta del rodatge, varem passar molta calor!

Com que el material és de la universitat no se'ns permet tindre el material en caps de setmana i festius, així que varem haver de tornar la cámera el divendres de bon matí per tornar-la a agaffar el dilluns a primera hora.

Dilluns de matí comença la festa. Primer Joan i jo gravem unes cosetes al lokal pel matí. A la tarda capturar i fer els preparatius per al rodatge nocturn als boulders de la UPV. Aquí els actors varen ser Pedro, Toni, Miguel, Carlos i Ruper. Ens varem trobar amb Sara i ens va tirar un cable. Va fer bon estar i les pedres quedaven molt be amb la iluminació. El problema és que es va fer molt tard i quan varem anar a sopar els garitos ja estaven tancats.

Dimarts i dimecres, Ruper, Marina, Joan i jo, de rodatge a Albarracín. No cal dir que feia molta calor, però no tan empalagosa com la de la costa. Va ser divertit, però amb poc de temps.

Dimecres fer nit a Valencia DownTown, i dijous de bon, bon bon bon matí cap a Chulilla amb Ruper. Més tard Nacho i Nachete aparegueren. Primer vaig escalar jo mentre Joan gravaba, després vaig filmar a Nachete i finalment a Ruper.

Durant les properes setmanes continuarem amb el TFC i editarem els distints teasers, que estrán disponibles en setembre, o abans...

Stay tuned!

2009-07-17T03:29:00.001-07:00

Nike - Leave Nothing from JungleBrothers on Vimeo.

2009-07-16T02:12:00.000-07:00

N’oublie pas, la lutte continue

2009-07-14T04:32:00.000-07:00

Si si si, la lutte continue!

Per fi puc dir que torne a escalar, després de quasi tres mesos apartat de la vertical m'he lligat a la corda i he començat a anar al lokal a penjar-me de la resina.
Quan vaig anar a veure la compe de Barna vaig fer una sessió amb el Fèlix Obradó que em va deixar el dit pràcticament nou, ja venia fent sessions de fisio a valència durant dos mesets, però la sessió del Fèlix va ser brutal: punció seca, una experiència una mica dolorosa però molt molt interessant! Em va recomanar que començara a trepar poc a poc, i acabats els examens això és el que he fet!

Ja fa un parell de setmanes que vaig tantejant el dit i tret d'alguna petita molestia, tot va de categoria. En baixa forma, però remuntant.
I no només he anat al roco per probar, vaig estar a la Penya Roja de Marxuquera, el bovedó i Xulilla. I fa dos caps de setmana vaig anar amb Naxete i Juantxo a Rodellar, Nacho i jo per veure la compe i escalar, i Juantxo per escalar i competir. També hi varen apareixer Acamer i Felipe, i ens varem reunir amb un munt de penya de molts racons de la península, va ser molt divertit!
També vaig fer una sessió amb el brasiler Pablo, qui em va aconsellar uns exercicis per previndre lesions. La sessió es va centrar a estirar tot el cos i alliberar bloquejos a la ccolumna, també molt interessant la manera de llegir el cos.Més endavant parlaré una mica de la meva experiència aquest tres mesos amb els fisios, que s'apren molt.
Dissabte passat amb Acamer cap a Xulilla, on ens varem trobar amb Juantxo, Lechu i Igor, i més tard Edy, Ruper i Marina. Moltíssima calor. Exagerat!
Acamer i jo portavem idea d'anar al Balcó i probar alguna via alli, però Juantxo ens va convencer per probar un parell de una mica més a la dreta: Acamer el Mal de Isla, 8b (?); i a mi em va recomanar la Lajosa Nostra, 8a o 8a+. Varem fer un parell de pegues cadascú, el primer per probar els moviments, i el segón per desmuntar, ja que l'inminent sol se'ns va menjar. Les vies 5 estrelles. Encara que no varem encadenar, va ser molt divertit, amb uns pires impressionants, amb cantos a la ma i tot!
A veure quan hi tornem!!!!!!!!!

ilerbloc '09

2009-05-18T14:47:00.000-07:00

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Lleida aquesta espectacular competició organitzada pel Club d'escalada Holding i el Centre Excursionista de Lleida i recolzats per PETZL, i un munt de voluntaries i voluntaris es varen deixar la pell per duur a terme aquest event, a més a més de fer una copa catalana el mateix dia.

Malgrat els meus plans eren anar a competir a mort, la lesión no m'ho ha permés, però no podia m'ho podia perdre per res del mon, i parlant amb Victor, impulsor de l'Ilerbloc, em va oferir participar-hi equipant i tirant una maneta, i ha estat un plaer treballar amb ells, molt divertit i tota una experiència viure una competició d'aquest calibre des de dins, amb una gran hospitalitat per part de Jordi i la resta dels membres d'ambdós clubs organitzadors.

El gran Andoni Pérez (que per cert va fer anys el divendres) va ser l'encarregat de ficar-li la veu a l'Ilerebloc. Micròfon en mà es va passar tota la nit animant els competidors i el públic, explicant les jugades, resusltats, i amenitzant els moments d'equipació. Realment el tio té talent i es va deirxar la veu retransmititn l'event.

L'equip d'equipadors al que em vaig unir estava format per Carlos Logroño "Citro", el mateix Victor Fernández, Jordi del Pozo, Joan Morral i Julio Suarez. Fèlix Obradó, equipador de la copa catalana, també ens va tirar una maneta tant el divendres com dissabte a la nit. Ha estat molt interessant pensar en pasos sense poder probar-los, i sort que la resta de l'equip sí que els va poder probar, ja que és dificilíssim ajustar les intensitats. Les dificultats de les eliminatories van ser totalment adequades, la final de les noies mossa fàcil, i la final masculina molt intensa amb problemes molt durs, tècnics al mateix temps que físics.

En noies Daila Ojeda i Berta Martín es varen mostrar superiors encadenant el cinc problemes a vista, i també la superfinal, que obviament va ser sumament fàcil. Sara Aicart es va endur una merescuda tercera plaça.

Tan sols un dels blocs de la final masculina es va quedar per fer, era una ratllada, i probablement amb un peu s'hagués pogut resoldre perfectament. Els tres restants eren inhumans de durs, però el sistema de competició pensavem que ho requeria. Varen passar alguns minuts abans que Mister Sharma encadenara un d'ells. Tot un espectacle que el públic va agrair. Els competidors es varen deixar la pell de valent, un intent darrere d'un altre, compartitnt idees en els mètodes, annimant-se entre ells, i en definitiva barallant-se tots plegats contra els espectaculars recorreguts.

I quan Andoni cantava un minut per la rotació de bloc, de sobte Edu (Marin) va aconseguir agafar el volum groc, just després de la presa mòbil, caien a lúltim moviment que feia servir un dels cantos de l'estructura amb un paper de lija. Quedaven menys de trenta segons i en vista que els companys no anaven a intentar el bloc li fa un pegue espectacular, avançant per les formes i les preses com una bèstia, Andoni cantava el compte enrrere, Edu com una bala fa el pas dur i en el darrer segón juntava mans al top. Totamlment espectacular! El públic bramava aclamant a aquest escalador.

Dani i Chris també varen estar caiguent al final d'aquest problema, i finalment el varen encadenar. Molts dels escalador queien al final d'aquest tres boulders. Ramonet i Chris estaven molt a prop del top del desplom vermell. Aquests són tan sols algunes dels emocionant intents del 12 titans que competiren a aquesta gran final.

En acabar les 4 rotacions, com que cada escalador grup de tres escaldors havia començat a un bloc diferent, la organització va decidir donar 15 minuts extra per a que cada escalador intentara el problema que li vingués de gust. I va ser en aquest periode, on els insaciables finalistes continuaven escalant a mort, quan Ramon va encadenar de manera sormprenent el el bloc que el va deixar en quarta posició, a tansols un intent del podi, liderat per Chris Sharma, Dani Andrada en segón lloc i Edu Marín tercer.

Realment ha sigut un plaer treballar amb tot l'equip de l'Ilerbloc, especialment amb Victor, Citro, Jordi i Joan, que en varem passar unes nits en vela equipant molt divertides, i també un plaer coincidir amb el Fèlix equipant i compartint l'estructura! Un plaer conèixer i retrobar-se amb tanta gent amb la qual espere estar compartint corda o crashpad prompte!

Només espere recuperar-me del dit i poder participar a mort a la propera edició de l'Ilerbloc, que de segur serà un èxit i continuarà creixent, aprenent dels errors però amb la mateixa ilusió, que ha sigut insuperable!!!!!!

Gràcies a tots!

Aquí alguns links relacionats:

Vicho-Korleone

Notícia a Desnivel

Galeria de Desnivel

Blog de Daila

Supose que en uns dies hi haurà més info al respecte.

Per cert, les felicitar també al Ruper que el mateix dissabte es va proclamar Campió d'Espanya Universitari a Madrid, on també va competir Davir Gambús abans de pegar-se una pallissa conduint per estar a la gran final de l'Ilerbloc '09 a Lleida!

Bunyol '09

2009-05-03T07:10:00.000-07:00

El passat cap de setmana es va cel·lebrar a Bunyol el Campionat Autonòmic d'Escalada en Bloc 2009.

És ja una constant a les competicions properes a València el gran índex de participació: al voltant d'una cinquantena de xics i una vintena de noies, a part dels juvenils. Bunyol '09 ha estat tot un èxit, amb un ambient molt agradable i molt motivant, i uns blocs bonñíssims a càrrec de Pedro Pons.

Malgrat que no hi vaig poder competir a causa de meua lesió al dit, vaig gaudir veient a tots els colegues apretant totes les fases de la competició, sense poder evitar que se'm popsaren les dents tan llargues que ratllava el sol, clar!

Les finals varen estar emocionants i m'aguera encantat provar els blocs tan bonics com durs!
La classificació femenina es va decidir a favor d'Eva Carro, que està fortíssima, seguida de prop per Teresa Troya, i en tercer lloc Ainhoan Martínez. En xics la sorpresa la va donar Jose Acamer, proclamant-se campió autonòmic per davant de Bruno Macías que va ser segón i Roberto Palmer que va quedar en un més que merescut tercer lloc.

Només queda felicitar a Ruper i la resta de l'Organització per aquesta competició i eperar que prompte n'organitzen una altra i estar recuperat per poder aprretar amb ells!

Aquí una prèvia d'un muntatge de la compe i una ratlladeta meua!

bunyol '09: preview from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

tensions from Ignasi Tarrazona Gasque on Vimeo.

I aquest són uns muntatges que ha fet Ruper:

Periñan del Campo

2009-03-29T11:45:00.000-07:00

Passat cap de setmana, de nou a Albarracin.
Ruper i jo varem arribar al pàrkin dijous a la nit on ens esperava una colla molt animada: Talo & Rouser, Carlos & Eva, Manu, Nacho, i molta més gent de León i Murcia, a més de tots els bascs que hi havia i molta altra gent.
Divendres cap a Tierra Media. Jo em prenia el dia de descans, ja que havia estat entrenant el dia anterior. Carlos també hi va descansar. La resta siq ue hi varen escalar i obrir uns quants blocs al Heine Holzer.
Aquest és un petit video de Fernando Rey i Ruper al Periñan del Campo, un clàssic 7a+ de Tierra Media que es pot fer botant o en estàtic amb unes regletes.

Dissabte cap a Techos. Escalfarem una mica, varem fer alguna variant més al sostre de la Campana, i Roser va ser la primera tiromfadora del dia encadenant Badajo 7a, que també havia fet la Mery. I mentre Ruper, Gil i Talo encadenavan el nou Benzonà 7b+, jo vaig anar a picotejar una mica el Beautiful Mind. MOlt interessant. Vaig estar probant-lo amb el Hapy, Natan i el Gusa. No em va anar massa malament, és un bon projecte que espere fer en un futur no molt llunyà.
Després vaig decidir baixar una mica el llistó, i em vaig ficar a probar l'Astronave, amb la mala sort de fer-me mal a un dit que em tindrà aturat uns 10 dies. Encaracom ha estat només un susto.
La gent es fica a probar el BrainStorm i Roser completa el seu doblete del dia. Al mateix temps Ruper, Walt, Carlos, Gil, etc obren un nou bloc un metre a la dreta del Sin Porros. Aquest, començant pel Badajo, és encara un projecte que rondarà segur el 8a. AL final Carlos no li va poder canviar el nom i el problema és queda com a Maguila. Cal fer-lo!
Soparet al parkin prompte al sac que feia un fred...
Diumenge, jo ja ressignat per escalar a casa del dit, em faig l'ànim que he de parar, així que em dedique a passetjar i prendre el sol a l'Arrastradero, on Carlos Maguila Preciado i Miguel Walter Ayllon encadenen el Bocadito, mantle de 7c. Ruper acaba de netejar un projecte seu, Infamia, i Talo obre una proa molt suculenta: Mi Padre.
Més tard tothom probant el Varano, amb un colega Polac amb el que ja varem coincidir a aquest mateix bloc fa un any. Carllos aconsegueix tornar-lo a encadenra, i Ruper que es queda a prop però prou cansat, posposa l'encadenament per a una altre dia.
El darrer bloc del cap de setmana se'l varen emportar Talo i Pablo: el tetris 7b+
Aquests són els videos que va editar Talo:

A tope!!!

2009-03-18T08:49:00.000-07:00

Passat cap de setmana concentració, per a variar, a Albarracin. Des de Madrid Talo i Roser i una banda d'Alcorcón anaven a celebrar l'aniversari del Meka. Ruper i altres bunyolaires anven el dissabte de bon matí. Ells varen començar, junt amb els centrals, a l'Arrastradero i varen obrir un parell de blocs, un dels quals encara és projecte.Jo vaig arribar cap a les quatre i mitja de la tarda, i vaig calfar amb ells al final de l'Arraastradero. Ells ja portaven tot el dia apretant, tret del Pavi, que s'estava reservant per al Campus de la Masia. Amb Talo, Roser i Ruper probem una mica el Tetris i el Mental mantle, i fem cap a la Masia.
Els de Bunyol ja marxen, a excepció de Ruper, qui encadena el 7b+ del bidit i el 7a tan alt de darrere de la mateixa pedra. Talo també, i fa una placa xunga al costat i roser es queda a prop del totxo alt. Pavi desisteix del Campus 8a i jo finalment l'encadene.
Mentre aquesta gent es queda sopant a la furgo, Ruper i jo baixem a fer una birra i sopar a la bocateria, amb el nostre amic Gil que passarà unes tres setmanes a Albarra. El sopar una mica absurde, sobretot per al Ruper que s'estava tornant boig amb tant d'anglés i una aproximació atípica al càmping.
Ja dins el saca apareix el Checa & company i fem la darrera tertúlia del dia.
Diumenge els de Madrid fiquen la directa a Tierra media i el Heini Holsen. Nosaltres cap a Techos. També venen Cèsar, Felipe, Lucas, Maria, Nano i Mery, Gil, etc
Alli escalfem i a per feina. Ruper fa el Sin porros, 7c+ que ja s'havia deixat a punt dues setmanes abans. Jo probe una mica el Robin 8a+ i caic un parell de vegades al pas dur. Faig el top out per recordar i no fallar quan arribe el moment. descanse una mica i execute. El Nano tambe es fa am la seua preciada Campana 7c, Cèsar amb el 7a del cantó. Jo no sabia si probar la Campana/sin porros deirect, ja que el llançament de la entrada és molt dur. Ruper comença a probar-lo després de pocs intents el fa i surt per sin porros, que queda un 8a elimintori però boníssim. M'anime i comence a probar-lo. Uns bots de looser per marcar el canto i a botar a mort, mai millor dit perquè en un d'ells quasi em dixe les cervicals a les coltxos. Continnue botant, lagafe i perr voler assegurar caic a la sortida, i me n'adone que m'he deixat un callo al bot. Bendatge, més bots per marcar, i encadene. Mentres Ruper Proba el bot sortint per la campana, que queda un 7c+, i cau a la sortida.
Acabem el dia al Rude Man i Ruper botant fet ppols al costat.
Al baixar ens reunim al pàrking amb les de Madrid i quedem per al següent cap de setmana, també a Albarracin.

(les fotogràfies són cortesia de © Carlos Arrufat)

La càmera emprada aquest cap de setmana era la de Ruper i aquests són els videos que ha muntat. També podeu veure'ls al seu Blog amb la seua narració.

Dissabte

Diumenge

Zonal grup de Llevant

2009-03-13T13:12:00.001-07:00

Competició universitària prèvia al Campionat d'Espanya Universitari d'Escalada, el Zonal va tindre lloc al rocòdrom de la UPV dijous 12 de març.
El zonal del grup de Llevant abarca aquelles universitats del País Valencià, Múrcia i Castilla La Mancha, encara qeu enguany el número d'inscripcions va ser notablement inferior a la d'altres anys.

La competició començà alvoltant de les 10 del matí. Dues vies per a fèmines i dues per a la categoria masculina. Els xics es varen repartir en dos grups per agilitzar la competició, i després es faria la rotació.

Un cop acabades les eliminatòries, primer es va disputar la final femenina, on es va proclamar guanyadora Ainhoa, seguida per Monica i Yoli.

El podi masculí es va decidir entre Ruper, Benoit i jo, on vaig quedar primer per molt poquet per davant de Benoit, que la va liar amb el mètode i Ruper tercer després de fer-se un embolic a una presa, la mateixa a la que jo no litrobava el canto i que em va deizar rebentat per als següents dos moviments. La via era realment bona, prou tècnica a la placa inicial i resistent desque començava el desplom.

Aquestes són les fotos que el vicerrectorat d'esports de la UPV ha penjat.

A veure si surt ja la data per al nacional universitari i esperem que no coincidisca en cap altra competicó!

Ara mateix a preparar els trastos que demà de matí hem quedat uns quant a Albarracín!